No és lluitar contra el virus, és tombar com sigui el govern de Pedro Sánchez

El 12 d’abril quan el Govern progressista va anunciar el retorn a l’activitat laboral dels treballadors dels sectors no essencials l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, va fer pública una carta que havia adreçat al president Pedro Sánchez en què augurava que aquesta mesura provocaria un augment desaforat dels contagis, del nombre de morts i la saturació dels serveis sanitaris i d’urgències als hospitals. Torra feia aquests vaticinis atenent, segons deia ell mateix, a uns informes que tenia i que no deixaven marge per al dubte.

Ha passat la catàstrofe anunciada pel senyor Torra? No. De fet, s’ha esdevingut just el contrari, han baixat de forma molt significativa tant el nombre de contagis, com el de defuncions, com la mateixa propagació del virus.

S’ha excusat o ha reconegut el senyor Quim Torra que es va equivocar? Doncs tampoc. Més aviat ha continuat acusant al Govern liderat per Pedro Sánchez d’equivocar-se en tot, ha arribat –per boca del conseller Buch– a inventar-se similituds cabalístiques i intencions obscures en el nombre de mascaretes lliurades pel Govern central a Catalunya per combatre al virus, i ha seguit amb el discurs victimista habitual d’obviar les seves pròpies responsabilitats per sacsejar el mantra de l’enemic extern que ens maltracta, que ens odia, que ens menysprea i que ens difama. Res de nou, doncs, sota el sol.

Una actitud –oh sorpreses de la vida!– compartida per la dreta que lluny de fer propostes en positiu per passar la tempesta quan més aviat millor es dedica cada dia a fustigar al president constitucional d’Espanya. Pedro Sánchez, doncs, és el gran objectiu polític a abatre.

És a dir, estem lluitant tots i totes contra una pandèmia mundial que està provocant estralls, de forma especial en aquests moments, tant a Europa occidental com als Estats Units però tant per la dreta-extrema dreta com per l’independentisme tot és culpa de Pedro Sánchez que s’equivoca en tot i per tot. No és lluitar contra el virus, és tombar el Govern de progrés liderat per Pedro Sánchez com sigui, sense escrúpols.

I aquest és un dels principals mals del país. La manca d’unitat política en els temes –com aquest– que mereixen aquesta unitat política, les estratègies de curta volada i aquesta obsessió permanent per estigmatitzar i ridiculitzar qui té la responsabilitat de governar però no es considerat com «dels nostres». I els és igual si després això perjudica els interessos del país en l’actual negociació amb la Unió Europea per aconseguir un fons de reconstrucció que necessitem com l’aire que respirem. Com es pot entendre, si no, que tant el PP com ERC amenacin ara amb votar en contra del manteniment de l’Estat d’alarma, com ja han fet tant la CUP, com Vox, com els incondicionals del senyor Puigdemont?

Els i les socialistes no compartim aquests plantejaments irresponsables. Ras i curt, nosaltres –per posar un exemple que s’entengui– no plantegem l’imprescindible combat contra el virus com un instrument per tombar l’actual Govern de la Generalitat.

Al contrari, Miquel Iceta ha plantejat des de fa dies un gran pacte per a la reconstrucció social i econòmica de Catalunya detallant 44 propostes concretes. Seguim esperant una resposta efectiva per part del Govern del senyor Torra.

I ho fem perquè estem convençuts que hi ha quelcom en joc més important que qui governi a Catalunya, a Espanya o a la Xina popular, que diria aquell. Ens juguem, ni més ni menys, que aturar els efectes de la caiguda de l’activitat econòmica per defensar els llocs de treball i el benestar social del conjunt de la ciutadania. I en aquesta lluita no tenim enemics, busquem aliats perquè la tasca és tan feixuga que només treballant amb lleialtat tots junts, des de la Comissió Europa fins al consistori més petit, ens en sortirem.

No ens emmirallen les acusacions del senyor Casado o del senyor Torra, ens inspira la majestuosa manifestació de coratge i de dignitat col·lectiva que veiem a diari als hospitals, als carrers i a les cases particulars.