Està de moda el pot petit sense bona confitura. Si no has entès res és que no coneixes la tradició catalana que diu que els que són baixets, com el Pujol, són gent de qualitat. Intento fer memòria per ficar dins el sac el Núñez, el Montilla, l’Aragonès, l’Alonso i el Cuevillas. Ja sé que no està bé això de parlar del físic de les persones, s’ha de mirar el que fan, però, quan jo vaig a la planta jove d’El Corte Inglés a mirar jerseis, no m’envien a les talles grans perquè sigui un escriptor enginyós amb una qualitat humana enorme.
Ens ha deixat el presumpte torturador franquista Billy el Niño. No dic res perquè vindrien a casa a detenir-me, no oblideu que el van convidar a una celebració policial fa poc. A diferència «d’ells», jo no celebro la mort de ningú, sigui qui sigui, només espero que el Marlaska no li doni cap menció honorífica pòstuma. Tot i que no m’estranyaria un pèl. Millor que guardi les medalles pels qui ens van atonyinar als col·legis. Durant quaranta anys, com en el cas del Paquito, tothom parlava de les «hazañas bélicas» sense fer res, com si la ignomínia fos una marca de gomina. Seguim.
El Pequeño Nicolás, un altre petit que també ha fet el que li ha donat la gana en aquest país i se’l rifen a la tele. Estafes polítiques, falsedat documental, usurpació de funcions públiques, suborn, tràfic d’influències... S’haurà fet amic del Junqueras a la presó? Ah! No! Que beneit! Si no ha entrat al «chabolo». Finalment, tenim el Niño Becerra, l’economista que fa anys que profetitza l’apocalipsi. Exactament el mateix temps que fa que ningú l’escolta, només la nena de Rajoy, que ara és CEO d’una fàbrica de «chuches».