Aviat el Congrés aprovarà un any sencer d’estat d’alarma. Es veu que al Ken li ha agradat això de presentar el programa de «coaching» a La 2. Em sembla que les nostres vacances d’estiu s’assemblaran molt a les que feien els nostres avis l’any 1942. No ho dic perquè econòmicament estarem a la postguerra, que també, sinó pel romanticisme d’aquella peli amb Oscar. Jo crec que aquest serà un agost sense turistes, sense sueques, però amb molts Alfredo Landa. Tot i que el «ligar se va a acabar», perquè, com has de tenir un intercanvi carnal? Llençant-li botifarres a la noia i ella costelles de xai com si juguéssim a les pales?
Jo crec que el Pellicer està buscant pels magatzems municipals on paren les vies del Carrilet per tornar-les a posar a la carretera de Salou. El Pau recuperarà aquell autobús que anava de Maria Cristina a les platges als anys cinquanta i a Valls intentaran posar en marxa el bus de fusta que feia la ruta per Bràfim i acabava a la plaça Ponent.
Ara anirem a la platja amb carmanyoles amb truita, coca amb recapte, el porró i unes estovalles a quadres vermells. Els més pudents hi aniran en cotxe, però, tal com estan els concessionaris, és probable que recuperin els Seat 850, Gordinis i Renault 4CV. Els polítics de dretes aniran amb un Dodge Dart i els d’esquerra amb un Skoda Popular. Ara que hi penso, l’Albiol sí que hi cap al cotxe del Carrero, però per ficar el Pinedo dins l’Skoda necessitarem que faci pinya tota la Colla Vella, ja sabeu que l’Hermán és un paio «llarg». Així que, per ambientar-me, he començat a veure pel·lícules de l’Elisa Montés i el José Luis Martín, ai, perdó, del José Luis López Vázquez. Spain is different.