Un futur incert

Darrerament hem parlat molt de la restauració. Però bàsicament de terrasses i mesures de seguretat. Potser ja va essent hora de parlar de la restauració pròpiament dita. Perquè, al marge de l’opció de vendre menjar per endur a casa –per cert, encara amb la incògnita de si aquest plus suposarà una nova despesa en permisos i impostos– tot està encara per fer i, com deia al poeta, tot és possible.

En el nou panorama de confinament de corda fluixa –poc precís i pendent d’una possible marxa enrere si el virus rebrota– no seria d’estranyar que la gent que fins ara anava al restaurant s’anés decantant per la compra del menjar fet i el consum en espais públics, imitant la imatge del parc anglosaxó al migdia. Deixant per la nit i les grans ocasions la taula del restaurant.

I clar, en aquest supòsit, potser els restaurants sobreviuran econòmicament, però els canvis en la gastronomia poden ser monumentals. D’entrada, què fem dels sommeliers i maîtres que fins fa poc acompanyaven els nostres àpats? Els reconvertim en envasadors del menjar que la gent demani?

En l’àmbit de la carta, què fem amb aquells plats que volen ser menjats immediatament i que ara hauran de viatjar fins el lloc de consum? Si passem als rituals de consum, com ens ho farem per poder menjar una fondue? Podrem seguir posant la paella o el ranxo al mig de la taula i practicar el cullerada i pas enrere? I sobretot, si l’establiment ja feia ara mans i mànigues per poder doblar servei, què no farà ara per escapçar tertúlies i sobretaules? I amb tot això, no es pot improvisar d’avui per demà. Perquè correm el risc de convertir el gaudi de la taula i sobretaula en una estressant cursa d’obstacles per arribar a demanar la nota. Insisteixo, jo veig un perill més que probable en la pujada «restaurants take & carry». Amb o sense el complement dels repartidors ciclistes més o menys dignificats. Per no parlar de l’opció temptadora de reconvertir alguns dels actuals pisos turístics en restaurants turístics més o menys clandestins. Els «paladares» de Cuba portats a aquest nou occident que ens espera. Això és el que volem?