Veient les manis que s'estan organitzant al barri de Salamanca de Madrid, he recordat com eren els pijos quan jo era jove i m'he adonat que no han canviat gens en 40 anys. Si abans els vèiem amb armilles, Levi Strauss i Sebagos amb mitjons blancs, ara van igual, excepte pel fet que el texà és beix, la camisa és blava i els mitjons blancs ja no són «cool». Als anys 80 alguns pares arribaven a l'insti a buscar els nens amb Chryslers 180 i ara ho fan amb SUVs de color blanc que guarden al garatge d'un xalet d'urbanització on han copiat -com els xinesos- el somni americà, fan el Halloween i barbacoas. La gent del barri de Salamanca, el que seria el barri de l'Esperança de Tarragona abans de ser enderrocat, ha sortit al carrer a protestar perquè no els agrada un govern d'esquerra. Home! I a mi m'agradaria una república i també m'he de fotre. Però amb això de què els «ossea» no han canviat des dels anys 70, he de reconèixer que m'he equivocat, perquè -agafeu-vos a la cadira-, els «borjamaris» cantaven el Bella Ciao amb el jersei rosa lligat a la cintura!! Una estampa preciosa! Si Pedro Sánchez ha aconseguit que Ralph Lauren s'hagi fet partisà, mereix totes les medalles del món. Mira! Li podríeu donar les que li treguin a Billy el Niño.
Quan ha sortit un senyor al carrer protestant amb un pal de golf em pensava que ja ho havia vist tot, però no, em quedava una perla: la senyora que baixava a manifestar-se amb la minyona. La criada anava equipada amb el kit cassolada: cullerot i cassó, i a l'ordre de «foc!» va començar a tritllejar, mentre la senyora cridava. Si no hagués mort el José Luis Cuerda, diria que estava veient «Amanece que no es poco III».