La foto del consens

Una imatge i mil paraules. El Pla de Reactivació Econòmica i Social ja és una realitat. Si més no damunt del paper. 50 iniciatives amb un pressupost de 4,5 milions d’euros per ajudar a persones i a empreses a parar el cop socioeconòmic que provoca i provocarà l’enlentiment quan no paralització de a majoria d’activitats empresarials que ha generat la pandemia del coronavirus. Durant la presentació institucional i protocolària del Reactivem Reus –aquest és el nom de la cosa– Antoni Terceño, degà de la Facultat d’Economia de la URV, va enviar el missatge més contundent de tota la roda de premsa solemne al saló de plens: «Aixó s’ha fet».

Poques paraules però que s’agraeixen en un món ple de promeses electorals que, per una o altre raó, es descafeínen o directament no s’acaben complint. Com va recordar la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, el 2 d’abril es constituia la cimera públicoprivada per fer front a la crisi econòmica que acompanya a la sanitària, i vuit setmanes després s’ha fet públic el pla que s’implementarà immediatament. I el compliment del compromís no es l’únic valor del pla. La foto de les deu persones pel consens és l’altre. Deu perquè és el limit que marca la normativa actual de concentració de persones. El govern, tots els grups de l’oposició i representants empresarials sindicals i universitaris van simbolitzar que aquest és un projecte de la ciutat i per a la ciutat.

L’alcalde, Carles Pellicer, va parlar d’anar tots junts i de sumar. Justament el que fa anys i panys que reclamen els ciutadans als administradors públics i als partits polítics. Potser aquest foto del consens al voltant del Reactivem Reus és el preàmbul de la ciutat que ha d’entomar els reptes i les oportunitats de la «nova normalitat» postCOVID-19. Els grups municipals de l’oposició –PSC, CUP i Ciutadans– han deixat de reclamar un nou model de ciutat per fer inspirar i fer costat al govern –Junts per Reus, ERC i Ara Reus– en el camí per definir-lo.

Ha hagut de ser una desgràcia humanitària com la pandèmia el detonant per la formació d’un front comú que podría sacsejar els fonaments de Reus per aixecar el cap i el vol. Els representants sindicals –UGT i CCO– van coincidir en que el pla de Reus hauria de ser un exemple a seguir a tot el Camp de Tarragona.

L’alcalde i la vicealcaldessa –també presidenta de la Diputació de Tarragona– tenen l’oportunitat i l’obligació de no defraudar ni a la ciutat ni al territori. I no estan sols.