La darrera vegada que vaig declarar a un jutjat com a testimoni d’una detenció, vaig dir: «Los policías han actuado de forma correcta». Sí, van respectar el protocol. Els vaig aplaudir, com ho faig quan detenen una banda de proxenetes armats o quan un guàrdia civil se submergeix en tres metres de merda per rescatar un cadàver. Hem d’agrair la funció de la Policia que ens cuida.
Però els darrers dies he vist com aquests mateixos han confós els ciutadans amb homicides fugits d’una presó. Veig que s’han convertir en jutges, sense coneixements professionals, com no saber que les actuacions es poden gravar o què és una violació de domicili. Veig com agreugen situacions simples, sense proporcionalitat. Sento com un diputat basc diu que l’han retingut després d’identificar-se i no parlem ja del tema Laura Borràs al Congrés... Veig vídeos d’efectius policials entrant sense ordre judicial a pisos on no es comet cap delicte. Un d’ells amb cops. Això no són policies, són individus que taquen el nom del cos. Els qui estimen la seva professió s’emprenyen quan paga tot un col·lectiu per culpa de quatre eixelebrats, com jo quan van condemnar a un periodista per inventar-se entrevistes. Ara ja no ens creiem les denúncies de resistència, ni atemptats, i aviat no les creuran ni els jutges. Una dona que era reduïda a terra per dos agents, cridava que truquessin a la policia. Tothom reia de la paradoxa. Feia bé, perquè és probable que una patrulla «de veritat» evités l’actuació. M’arriba ara una altra foto de desproporció, a Terrassa, un jove amb el cap a terra i el genoll de Hulk a l’esquena. Ei! Marlaska, Buch, tan difícil és frenar aquesta deriva? Us ajudo?