Els DNI abans feien constar la professió a la part del darrere. Ho recordeu? Així quan t’identificaven sabien el nom, l’edat i si eres fuster o artista. Però no contents amb això, les autoritats també volien saber el gènere de l’individu, encara que el nom fos Manuel Antonio. Així, als DNI dels anys 60, que eren verds, posava en lletres ben grans «SEXO». Si ja cobreu jubilació i sou dones, recordareu que allà escrivien un barruer «hembra». I després de fer constar que es tractava d’una femella, el funcionari escrivia un concís S.L., que volia dir «sus labores». Es va començar a fer després que Franco prohibís a les dones treballar quan es casaven. Ho prohibien a totes menys a les que ocupaven els bordells que sovintejaven els subsecretaris, ministres i altres membres del ramat de l’àliga.
Diria que qui va dissenyar aquest article va decidir posar «periodista» sota el meu nom amb tota la bona fe, però crec que hagués estat més encertat escriure «sus labores», perquè, tal com està el pati, la meva vida és jugar a la Wii, llegir manuals de Dret i cuinar. Dins la meva ociositat d’aquests dies he pensat què hauria de respondre quan el funcionari em preguntés la professió. Segurament contestaria, «a quina hora del dia?». Després de refer-me de la carícia que em dedicaria (aquesta gent no està per bromes) li explicaria que als matins escric aquest article, a la nit vaig al teatre a fer de teloner i durant el dia sóc un pre-jubilat cabrejat mirant «Aló Presidente». He volgut mirar la RAE per veure quina definició fa d’aquest «Sus Labores»: dedicació no remunerada de les labors de la llar. Veieu? Som tots!