Estava a la inauguració del concessionari Tesla a l’Hospitalet de Llobregat quan una hostessa em va picar a l’esquena per presentar-me l’Elon Musk, propietari de la marca. Vam prendre unes copes i amb el meu anglès vaig entendre que em convidava a anar a la seva mansió de Bel Air. Li vaig dir que ja coneixia el seu barri, que vaig estar a Hollywood amb el Manolo Rivera. Sí, a banda de dinar algun dia al Maño del carrer Rebolledo, també ens estirem. L’endemà em va trucar el Rafael, el director de Delta Airlines, que em va confirmar que ja tenia els bitllets reservats. Estava a punt de dir que no quan vaig sentir la paraula màgica: «gratis!».
Tres dies després aparcava un Chevrolet Montecarlo davant la casa de l’Elon on m’esperava una traductora. Era una noia de Riudoms. Devien sospitar que el meu anglès era més imprecís que les fases al BOE. El Musk volia enviar-me a l’Estació Espacial Internacional perquè deia que allà dalt no hi havia anat mai un periodista, i volia que jo fos el primer. Vaig excusar-me dient que tenia vertigen, que dormia amb CPAP, que per a mi «contacte» era una discoteca de Camarles... Mentre parlava, va treure un feix de bitllets del gruix de l’informe fals del 8-M, i vaig preguntar de seguida on guardaven els cascos. De l’estació espacial em va sorprendre una estança amb unes butaques d’orelles i un billar on les boles flotaven. Semblava el Círcol de Reus. Dos homes, ja grans, parlaven entre ells amb una copa de conyac a la mà. Vaig forçar la vista per llegir els noms al vestit espacial. Un d’ells duia una etiqueta al braç on es podia llegir «Captain M Punt» i a l’altre hi posava «Señor X».