El punt d'inflexió: o canviem o ens enfonsem

Som hereus d’una tradició política nefasta, on la falta de perspectiva, el curt termini, i l’obsessió de quedar bé per esgarrapar quatre vots han passat sempre per sobre de les necessitats socials, la modernització de l’administració local i el desplegament d’un projecte de Vila que vagi més enllà de quatre anys.

Atur, precarietat, segregació, falta d’habitatge públic, manca d’espais verds i d’un espai públic pensat pels vianants, brutícia, etc.

Tenim problemes estructurals que difícilment se solucionaran en menys de 10 i 15 anys, però que no milloraran mai sense un govern responsable que estigui disposat a fer el primer pas, a seure, a buscar el consens polític i social per a començar la feina. Davant aquesta necessitat urgent, trobem el de sempre, un govern obsessionat amb la imatge i cada vegada més prepotent, incapaç de definir un rumb clar. Al municipi ja tenim gairebé totes les grans superfícies possibles mentre el petit comerç s’enfonsa (on està el nou POUM? On està el nou Pla director de promoció econòmica?). Sobre el servei de neteja, que presta l’empresa FCC –imputada per corrupció– amb un contracte caducat des del 2016, per què encara no s’ha fet absolutament res? Per què no es planteja d’una vegada la necessitat de municipalitzar el servei per a garantir-ne la qualitat? Habitatge social res. Segregació escolar? Canvi de nom del Teresina Martorell i problema resolt. Les urbanitzacions a la seva sort, i així amb tot. Es podria fer un llistat de promeses, mesures i mesuretes que al cap i a la fi ningú sap massa bé si serviran per a alguna cosa.

Tenim a sobre una profunda crisi social i econòmica. Ens trobem en un punt d’inflexió: o canviem o ens enfonsem. Cal que ens posem al cap d’una vegada que el principal llegat d’aquest mandat no ha de ser empedrar un carrer o inaugurar un equipament, sinó posar els fonaments d’una economia forta, diversificada i innovadora, capaç de garantir ocupació de qualitat i vides dignes. Tenim potencialitats, ens falta només una bona planificació, voluntat d’executar-la, i no vendre’ns als especuladors a les primeres de canvi.

La Taula de diàleg és l’eina per a plantejar aquesta estratègia de futur. Un espai, on es convocaran els agents socials i econòmics (i caldrà buscar maneres d’interpel·lar al conjunt de la ciutadania) per a elaborar un pla de rescat social i econòmic d’aplicació immediata, així com les línies de treball que caldrà desenvolupar en el mitjà i llarg termini. Cal dir-ho, de moment no hi ha res de tot això, la Taula no s’ha convocat i sembla que el govern té poc o nul interès a fer- ho. Seguim amb la política del curt termini, la que es fa només per sumar punts de cara a les pròximes eleccions i per alimentar la carrereta política d’alguns.