Tot i que em veieu tot el dia a les terrasses, treballo de periodista, i sovint miro les agències per trobar notícies que puguin ser d’interès. Ahir va ser un matí en què els planetes es devien alinear de tal manera que durant unes hores només sentia parlar del mateix. Una de les informacions semblava extreta de l’Opregte Haarlemsche Courant el 3 de juny del 1654 (No, no és una font de Word, sinó el primer diari que va existir) anunciant que havien cremat una bruixa a la plaça Mercadal. Havien detingut el Nacho Vidal per un fet surrealista. Com? Ah, que no sabeu qui és? Ja, clar, només veieu La 2 i els informatius. Segur que ja heu pensat coses rares, perquè aquest senyor no és precisament l’arquebisbe de Tarragona, però per molta fantasia que li poseu no ho endevinaríeu ni que fóssiu el fill de l’Aramís Fuster.
Es veu que el Nacho devia estar en una cerimònia xamànica (que no és folgar en una hamaca) amb un famós fotògraf de moda que va olorar els vapors d’un gripau de l’espècie Bufo Albarius. No, no és un invent dels meus, es un potent verí. Per un moment, he visualitzat una parella de la Guàrdia Civil sense destituir emmanillant el Vidal, (pels canells, eh)i no puc evitar imaginar-m’ho com una escena amb un guió més curt que un màster a la URJC. Bé, una vegada recuperat de l’atac d’hilaritat provocat per la notícia, he posat la tele per veure la sèrie del Pedro Sànchez. I va el presi i diu: «Señorías, digamos no al veneno del odio». En aquell moment he pensat que es trauria de la butxaca un gripau. Minuts després era l’amic Casado qui deia: «El que reparte cicuta habla hoy de veneno». Només m’ha faltat que sortís el Pepe Navarro. «Digooo!»