La festa és vida

L’entitat reusenca Carrutxa compleix quaranta anys de trajectòria fent recerca i divulgació de les festes i la cultura popular locals però amb una mirada global. Són un referent per la seva ingent feina de recuperació i interpretació de la memòria col·lectiva que nodreix qualsevol esdeveniment cultural tradicional. I l’impacte de la pandèmia del coronavirus en aquest món no ha passat desapercebut per la gent de Carrutxa. A la seva web hi trobareu un text sota el títol de La crisi festiva que convida a la reflexió al voltant d’aquesta mena de pols entre les mesures sanitàries de seguretat, la celebració i gaudi de les activitats de forma presencial o virtual. Ens diuen que «caldrà fer noves propostes comptant amb què, si el repte de moltes celebracions és encara arribar al conjunt de la població, en l’àmbit digital les fractures són encara més grans».

A Reus ja hem tingut un Sant Jordi confinat i ara ens dirigim cap a un Sant Pere desescalat. Un Sant Jordi sense l’olor del paper i les roses als carrers i les places i un Sant Pere sense l’olor de la pólvora al Mercadal. La festa és vida. Això no ho discuteix gairebé ningú. Però no deixa de sorprendre veure com s’estan omplint les terrasses dels bars –no sempre respectant les distàncies socials– mentre tot són limitacions per treure i viure la festa als carrers. No és pas cap crítica. La salut de les persones és indiscutible. Però alguns comencem a tenir la impressió que les urgències sanitàries, socials i econòmiques reduiran la quantitat d’aire disponible pel món de la cultura i de les festes populars. Quan es parla de reactivació econòmica i social de Reus caldria pensar també en l’estimulació cultural.

Ja sé que és molt difícil fixar les prioritats quan les necessitats són moltes i els recursos limitats. Però aquesta és l’obligació dels administradors públics i el dret dels administrats. Recordem el paper capital que han tingut totes les expressions culturals durant els darrers mesos per suportar el confinament. Està clar que les necessitats sanitàries i econòmiques estan influint en la gestió de la pandèmia i el calendari i les condicions de la desescalada. Anem alerta amb desatendre les culturals i festives. Afebliment d’aquest sector que mobilitza a milers de persones i entitats ens pot passar factura individualment i col·lectivament a curt, mitjà i llarg termini.

No existeix una fórmula màgica però si un camí basat en el diàleg, la visió de futur, la capacitat d’arriscar i la voluntat de fer realment noves propostes que, com diu Carrutxa, haurien d’arribar a tota la població. Ningú demana temeritats però si mirada llarga compatible amb la responsabilitat del moment. Que la nova normalitat ens faci millors i no ens emmudeixi.