Hi ha dos tipus de persones, els que estimen els seus cotxes com si fossin éssers vius, i els que consideren que simplement són un tros de ferro que els hi facilita el desplaçament. Perquè m’enteneu, hi ha gent que pensa que els Parlaments i les Constitucions són essències de la democràcia, però realment són quatre totxos i un llibre de paper que sovint està mullat.
Hi ha gent que fins i tot utilitza el cotxe com una segona llar, especialment si festegen, que jo crec que molts nens haurien de dir-se Twingo Garcia o Marina Seat Panda. També hi haurà, d’aquí a poc, gent que tindrà al seu vehicle la primera llar, però això ja us ho explicaré un altre dia.
El 10 de juny del 2006 vaig comprar una moto, una Suzuki Burgman. Avui és el seu aniversari i, com que jo m’estimo les màquines, a casa li vam posar el nom de «Latoto». Recordo que la meva parella em va dir si l’estrenaríem viatjant a algun lloc. I vaig dir: «Sí, al banc a demanar un crèdit per pagar-la». Dies després vam anar a Lisboa. Però anant en moto m’avorreixo. Sí, sóc així de simple. I per això li vaig instal·lar una ràdio i ara vaig en moto sentint les tertúlies, mentre la gent em mira molt als semàfors. Un dia em vaig comprar uns pantalons grocs a quadres que eren una mica cridaners. L’endemà els estrenava -una mica avergonyit- quan un cotxe es va aturar al meu costat en un semàfor. El conductor em va mirar i va cridar «No m’ho puc creure!». Llavors, seguint el que mana el Codi de Circulació, el vaig insultar, mentre li deia que per què un paio de 50 anys no podia vestir amb uns pantalons moderns. Ell va dir amb una veueta: «És que he sentit a la seva ràdio que han ficat a la presó el Junqueras».