El dret a la llibertat d'informació

És cert que des d’un purisme estandarditzat es publiquen «informes induïts» sobre el nivell de llibertat de premsa, però la cosa encara es complica més, especialment a l’hora de diferenciar altres conceptes, com Estats democràtics o no, i índex de llibertat d’informació, que el que fa és que tot, finalment, sigui relatiu davant una situació difícil de lligar per fixar uns mínims paràmetres de valoració al respecte.

També, històricament, el tema és complicat, sobretot a l’hora de valorar el tema «d’autoritat i llibertat», possible, segurament a finals del segle XIX, però molt difícil avui en dia, doncs en el fons, el que està en joc és el dret de cadascú a l’hora d’opinar i, sobretot, el dret a discrepar com referència obligada, si volem ser lliures, amb tot el que això comporta de respecte «sagrat» per qui no pensa igual que un mateix.

A casa nostra el tema també té un llarg recorregut, si bé no es reconeix fina la Constitució de 1812, on es parla de llibertat i prohibició de censura, després consolidada a la Carta Magna de 1978, ara bé, una cosa és el que diuen «els drets» i una altra la realitat pràctica, amb conflictes d’interessos i de poder que tot ho condiciona, quedant el tema, massa vegades, més a prop d’una «llibertat condicionada« que no real.

Finalment, no oblidem la situació actual, que transita a «velocitat de vertigen», en molts dels assumptes que fins ara es podien considerar com referència intocable i on la realitat dels fets segur que ens aportaran dades noves necessàries si no volem caure, davant d’un imparable «tsunami d’informació», en tot cas, sempre manipulada en funció d’una realitat que es «fa» per una part de la nostra societat que és qui vol controlar-ho tot.

En tot cas, el que sí que és clar, és que «limitar la censura» no és el camí per molt que s’exposi com una alternativa possible, millor que ens assetgen les notícies encara que les mateixes, d’entrada, estiguin manipulades o siguin mentida, doncs sempre ens quedarà posar en evidència a aquells que exerceixen al seu «poder» en funció de qui els paga o dels seus principis ideològics, doncs ben segur que finalment es veuran apartats de la realitat, per la seva pèrdua de credibilitat, davant una objectivitat que no es pot manipular, encara que es vulgui, indefinidament.