Lliçó de concertació social i federalisme cooperatiu i asimètric

Hem viscut dins un estat d’alarma; des del 14 de març al 21 de juny. Ha hagut de restringir els drets fonamentals de mobilitat i reunió per establir confinaments, activitats essencials i fases de desescalada. Qui ha anat decidint l’estat d’alarma? Cada dos dimecres el Congrés dels diputats, mercès a una geometria variable en els pactes del govern de coalició de socialistes i UP. Ha emergit Cs com a partit frontissa; el bloc de dretes com a polaritzador; el PNB com garantia d’estabilitat, una ERC llunàtica i uns Junts que aspirava a la pinça entre la Generalitat i el govern del PP a Madrid. Justificava el llarguíssim estat d’alarma el fet d’evitar els col·lapses sanitaris. Espanya tenim uns 300 llits per 100 mil habitants, quan Alemanya en té 800.

Els confinaments de l’estat d’alarma han paralitzat sectors productius sencers. Mercès a la concertació social entre govern – CCOO i UGT – CEOE van establir-se 3 milions d’ERTO. Una novetat en relació amb la passada Crisis. L’Eurogrup destinarà 100 MEUR dels SURE per a finançar entre els Estats membres. S’ha escaigut un cert col·lapse per l’allau de demandes des de les gestories al SEPE i alguns beneficiaris encara l’esperen.

Dins l’anomenat escut social la mesura més transcendental es diu IMV; per un pressupost de 3 MEUR esperant arribar a 850 mil famílies, per tal que no es quedin enrere. Boi unanimitat en la votació al Congrés! Sigui una penyora d’esperança per al futur Pacte de Reconstrucció; on la dreta econòmica vol que la dreta política abandoni la trinxera per acordar als ponts de diàleg. Ni cal dir que mentre no arriba cada IMV per a cada família sort dels Bancs dels Aliments i Càritas, dels serveis socials els ajuts d’urgències municipals. Tenim 3,5 milions d’aturats i 1,3 milions d’autònoms sense ingressos.

En la sobrevinguda gestió desbordada, angoixant del subministrament de materials sanitaris, en l’habilitació d’UCI, d’hospitals de campanya, d’hotels per a casos menys greus hem de remarcar tant la disponibilitat per a les CCAA del sector privat, per a la seva gestió de sanitat, com les constants conferències sectorials entre conselleries i el ministeri. Donada l’especial incidència a les grans concentracions metropolitanes de Madrid i BCN sovintejats els acords entre Salvador Illa, Alba Vergés i Enrique Ruiz Escudero.

Conferències de consellers de sanitat i de presidents

No hem evitat els boi 29 mil morts espanyols (72% a residències), dins els quals més de 12 mil de catalans (el 82% de més de 74 anys) però hem reaccionat amb fins a 1.500 M d’euros en 9 mil contractes d’emergència- sense indústries estratègiques pròpies fins al 30 d’abril havien arribat 252 avions des de la Xina; 85 al Prat. El ministeri ha assumit el 37 % d’aquesta despesa a correcuita mentre que el nostre autogovern el 14,6% a sumar al 20% de suports des de l’Estat. També l’Eurogrup finançarà 240 MEUR per a les sanitats més afectades dels seus Estats.

Les conferències entre conselleries i el ministeri, les dominicals de presidents han expressat l’anomenat federalisme cooperatiu; on el pol general (govern investit al Congrés) decideix, escoltant i negociant amb les nacionalitats i regions. Pedro Sánchez sap escoltar; als seus mítings, sempre relliga frases dels oradors anteriors. Evidentment, no podem demanar que entenguin el federalisme a un independentista d’homilies com Torra o als consellers de Junts, entestats amb l’agenda pròpia del procés. Dins el federalisme cooperatiu van acordar-se els criteris de transferència de 16 MEUR a les CCAA per a sanitat, educació i recuperació econòmica. Transferir, a diferència de finançar, vol dir que no cal tornar préstecs o aportar ingressos o avals. La UE transferirà fins a mig bilió d’euros. per a la millor competitivitat econòmica. El finançament per a pimes de 200 MEUR. L’arsenal de compra del deute a l’eurozona de fins a 1,35 bilions d’euros del BCE i 250 MEUR de la Comissió. Recordem les línies d’avals de l’ICO per als préstecs dels bancs a les empreses que hi han hagut de recórrer.

L’entrada a les fases de la desescalada ha plasmat el federalisme asimètric, a la carta, segons criteri acceptat pel Ministeri de les propostes de les Conselleries. La proposta de Castella i Lleó ha estat en les petites àrees bàsiques de salut; al País Valencià i Catalunya en regions sanitàries – per bé que als nostres veïns la paraula província no els és tabú i posen al centre de la seva dèria negociadora una nova LOFCA: el federalisme fiscal pendent que plasmi l’ordinalitat: Catalunya, 3a; tant ingressant com rebent després de solidaritat anivelladora. No deixem d’insistir en la condonació esgraonada dels FLA que no van sinó tapar els forats d’aquell finançament autonòmic tant insuficient com desequilibrat.

Per als qui no s’adonen del que tenim fer avinent que les competències en justícia i presons només les tenim la Generalitat. Una explícita asimetria.