Reimaginar el demà

Sembla un fet objectiu que els nous temps comportaran, si no ho fa ja, novetats impensables només fa uns anys, especialment en el món de la tecnologia que, a més, incidirà directament sobre moltes de les facetes de la nostra vida de manera directa, amb canvis emblemàtics; segurament el tema és il·limitat i comportarà, fins i tot, situacions on serà necessària la intersecció dels poders públics a l’hora de posar uns determinats límits o controls, en benefici de la mateixa Comunitat.

El que és inapel·lable és que no es pot renunciar al que tenim en portes, per molt que es puguin plantejar perills evidents, però referències obligades com la intel·ligència artificial, són fets que ja formen part de la nostra realitat, malgrat que en massa ocasions no siguem conscients del que comporta.

És cert que en les darreres setmanes, opcions de futur/present com Amazon, Google, Microsoft, Facebook, no han tingut «la millor premsa» per raons diverses, però el que es inapel·lable és que ningú es planteja la vida, avui, sense el que suposen aquestes «marques» i la seva oferta tecnològica. Malgrat tot el que sí crec positiu és el debat públic respecte a tot aquest conglomerat tecnològic, i és aquí on s’hauria d’incidir per trobar una transparència que sembla que en massa ocasions està en un segon termini en funció d’una «necessitat assumida», on tot és positiu, malgrat determinades mancances concretes, que han estat notícia darrerament i que poden posar en perill la nostra privacitat fins a cotes desconegudes.

Si seguim en la línia oferta, aviat comprovarem com «ciutadans globals», que la «realitat virtual» comença a passar de la ciència-ficció a la normalitat, i així, conceptes com la telefonia integrada al cos, la traducció simultània automàtica, el control de les màquines mentalment, la gestió individualitzada de la informació, i de manera especial tots els avanços amb ordinadors quàntics, amb capacitat infinita, seran una evidència que aviat normalitzarem sense adonar-nos de la nova evidència quotidiana.

El problema radicarà no en les novetats, sinó especialment en com assimilem tot això com quelcom natural, en un canvi permanent al qual ens haurem d’acostumar de manera ràpida, així la incidència directa de tot això sobre la societat, podrà comportar, també, negativitats que haurem de saber controlar per conquerir un objectiu que suposi «tecnologia per millorar, no per empitjorar». Evidentment tota aquesta dinàmica incidirà, a part de tot l’esmentat, en un punt vital com és la nostra democràcia, plena de desigualtats evidents, però en tot cas «el millor entre el pitjor», i també aquí el futur es posicionarà amb reptes que no poden suposar, ni pensar, que la tecnologia té la solució per tot, per tant, seria emblemàtic fixar el posicionament de les persones en aquest nou marc a l’hora de decidir si realment té el poder, ja sé que l’assumpte és de difícil resposta, però segurament és aquest un punt vital a l’hora d’afrontar amb garanties els nous models.

Avui tenim majoritàriament una “dependència del mòbil” que ens pot fer esclaus d’aquest, si repassem les vegades que el mirem, que el fem servir via whatsapp, que rebem correus o que n’enviem, que ens fan notificacions oficials, etc., fins i tot, ara ens lamentem perquè la bateria s’ha acabat o perquè hem perdut «l’aparell»; són fets evidents difícils de substituir en el nostre viure, crec que val la pena pensar-hi i a què estem disposats a renunciar per mantenir-lo, aquest és potser el primer pas a l’hora d’adaptar-nos al nou marc, especialment si fem referència, massa vegades obligada, als riscos de col·locar-nos en una «esclavitud tecnològica» que tampoc coneixem qui controla.

Per acabar, el «control digital» que, en tot cas, és el punt de discussió fonamental, segueix sent molt fosc i ens pot comportar la nostra pròpia manipulació i, per tant, serà aquí on s’hauran d’exigir als nostres governs, garanties al respecte, si realment volem un demà tecnològic però amb mínimes garanties; el que no pot succeir és que ens puguin controlar i puguin fer-ho des del mateix seguiment de la veritat en funció de manipulacions intencionades inacceptables. En definitiva, serà necessari una política que sigui capaç, independentment del partidisme ideològic, de donar-nos les eines per fer possible una mínima seguretat personal, no anar per aquest camí és tornar-nos a nosaltres mateixos ens màquines al servei d’altres màquines, que ni coneixen, ni poden conèixer, per demanar-los la responsabilitat que pertoqui en el seu moment.