Abans de reconstruir, repensem!

Ja hem entrat a la fase de la «represa», és el terme que finalment s’ha escollit per anomenar el moment actual. I ara, dependrà de la responsabilitat individual i col·lectiva, del respecte a les normes de conducta que aquesta pandèmia ens ha imposat: distanciament físic, higiene de mans i mascareta, que puguem evitar –tant com sigui possible– els rebrots que malauradament sabem que existiran. Com explicava la consellera de Salut Alba Vergés, «podem fer de tot però no cal fer-ho tot de cop».

Ara, que el sistema de Salut, s’ha començat a relaxar; que sembla que el virus va a la baixa i que hem tornat a sortir al carrer, segurament és un bon moment per reflexionar i aprendre de les lliçons que ens ha ensenyat aquesta pandèmia. Hem pogut comprovar quins són realment els sectors essencials per poder sostenir la vida. Les cures, feminitzades, tradicionalment invisibilitzades, mal pagades i socialment poc reconegudes pel sistema capitalista s’han evidenciat imprescindibles. I aquesta fase de reconstrucció no ho pot ignorar pas. Donar valor a les cures és i ha de ser un dels eixos principals de la nostra acció política.

Però aquesta és una qüestió només des del punt de vista del reconeixement social i econòmic que han de tenir les feines relacionades amb la Salut i els Serveis Socials, és a dir des de l’àmbit comunitari; si no també des de l’òptica més individual i personal. Perquè el repartiment de les tasques de cura segueix sent desigual, molt desigual, i això té implicacions importants en la qualitat de vida de les dones.

Durant el confinament, amb escoles i centres de dia tancats, les tasques de cura han augmentat. Especialment en aquelles llars on hi havia persones dependents. I aquesta motxilla amb noves responsabilitats o responsabilitats incrementades s’ha tornat a sustentar sobre les espatlles de les dones. Quina sorpresa! Però no en podem deixar passar ni una. Ens ha costat molt arribar fins on som, tot i que és evident que no som on voldríem. Per això cal aprofitar el moment: aquesta pausa inesperada a les nostres vides –a les de tothom– per posar el focus i l’accent polític en les desigualtats, en allò que ens afecta, en allò que –com a dones– ens resta oportunitats. Per tant, crec que és imprescindible que abans de reconstruir, repensem!