Món interior

Les restriccions de la mobilitat provocada per la pandèmia del coronavirus han fet saltar pels aires els plans de vacances de milions de persones al món, arrossegant pel pedregal al sector turístic de masses. Nosaltres en notarem les conseqüències socioeconòmiques per ser com som una destinació de referència internacional. Des del parc temàtic de PortAventura, passant per l’àmplia xarxa d’hotels i restaurants del litoral, tots estan notant els efectes de la limitació administrativa del moviment de persones i també de la por d’algunes a arriscar-se a sortir de casa, del territori conegut i segur. L’instint de supervivència és més fort que qualsevol altre impuls de tombar, escampar la boira o veure món. El desfici per viatjar estimulat pels vols de baix cost s’ha alentit. Fa setanta anys que aquesta manera de volar per poca pela va néixer als Estats Units i a Europa va fer fortuna als anys noranta del segle passat. Fa trenta anys de la borratxera viatgera liderada per companyies aèries com la irlandesa Ryanair i la britànica EasyJet. La cartera no ha estat limitació per fer el món més petit i accessible. I aquest fenomen ha estat intergeneracional. Joves i grans hem passat pel tub. Ningú ens obligava i per tan poca cosa a dir. Potser només que ha estat una fal·lera viatgera, amb algunes excepcions, molt superficial i exprés. Doncs bé ara la crisi sanitària ens brinda l’oportunitat de descobrir o redescobrir el món interior que tenim a tocar. I no em refereixo només a l’íntim i personal, sinó al local, comarcal i nacional. Tenim un país fantàstic i variat que ens ofereix enormes atractius naturals, culturals, turístics, gastronòmics i climatològics. Després de dècades de mirar sempre cap a fora, ara una força major ens permet fer un canvi de ritme. La globalització potser ens ha dissipat i ara podem concentrar la mirada i l’atenció en tot allò que tenim més a prop. Podem gaudir de les merescudes vacances i alhora contribuir a la reactivació econòmica del nostre territori. Un territori que comença als carrers i les places de cada municipi, es banya a la costa i s’enfila a les muntanyes. I no és que proposi una forma de vida autàrquica aïllada de la resta del món. Segur que arreu hi ha gent que pensa com jo que és un bon moment per descansar a casa i refer forces per reprendre la visió global tan aviat com sigui possible. Tan aviat com tinguem vacuna. Tan aviat com tinguem un mínim de certeses que l’aventura de viatjar no és una ruleta russa. I mentre acabeu de decidir on voleu passar les vacances, us desitjo una bona festa major de Sant Pere! Les tronades tornaran. No en tingueu cap dubte.