Al submaríSeaview, l'almirallNelsonparla amb el capitàLeevisiblement excitat: «Capità, què ha passat que s’ha disparat l’alerta vermella?». «Comandant, el becari que ha pujat a Cartagena ha tocat el botó equivocat i un míssil ha sortit disparat sense control». «Déu meu! Hem d’avisar les autoritats costaneres. On truquem?». «Segons les meves coordenades estem davant de Tarragona, una ciutat de Catalunya. Hi ha una Comandància de Marina». «Catalunya?» «Sí, comandant, ja sap: Messi, Allioli, Carmen de Mairena... Però no cal que pateixi, els nostres informes de la CIA no parlen d’enemics a la zona, només els consta un tal «Míster X», però de fa molts anys. La bomba ha sortit en direcció a un antic sanatori de tuberculosos ja abandonat». «DoncsLee, millor no alarmar ni trucar a ningú, el temps la neutralitzarà».Abuuua! Abuuua! Immersió! Immersió!
Fa pocs dies que parlava delSeaviewamb el meu amic Carles, un fan de les sèries històriques de televisió, i no m’havia imaginat que un submarí com el que veia de petit per la tele tindria alguna cosa a veure amb nosaltres. Però, ja veus, tampoc em pensava que hauríem d’estar tancats a casa tres mesos per culpa d’un virus.
La diferència entre la conversa del comandantNelsoni el que va passar la platja de l’Arrabassada dilluns és que això últim no és ficció. Una bomba activa, de les utilitzades pels submarins, va ser trobada per dos nens a la platja. No, no era el típic obús rovellat del 1938, era un dispositiu modern i no deu ser gaire difícil saber-ne la procedència a partir del model i el número de sèrie. No he sentit que l’Armada hagi comunicat la pèrdua d’un explosiu. Hauré d’anar a Gaes.