Nous temps, noves maneres de fer

Segur que tothom reconeix noms com Mark Zuckerberg, Steve Jobs o Bill Gates, i de ben segur que cadascú en té un concepte diferent.

Per mi, són tres exemples clars de com a partir d’una idea es detecta una oportunitat, i a partir del treball i l’enginy, acaben esdevenint grans empreses que han transformat la vida, la manera de relacionar-se i de treballar de tothom arreu del món.

Aquests tres noms ens serveixen per exemplificar uns casos d’èxit sorgits d’oportunitats amb el comú denominador d’universitaris que han canviat el món tecnològic en un entorn favorable.

Al llarg de la història, però, podem trobar altres casos on el comú denominador és un altre: un entorn de crisi profunda.

A finals de segle XIX enmig d’un període estrany de canvis econòmics va tenir lloc una crisi agrària produïda per aquests canvis. En plena incertesa, el 1890 va néixer General Electric. Ja en el segle XX, amb l’inici del declivi de l’Imperi Britànic, van aparèixer empreses com General Motors el 1908 o IBM el 1911, sobrevivint ambdues, la primera guerra mundial i la gran depressió de 1929. 10 anys més tard d’aquesta gran depressió, enmig d’un tens període d’entreguerres, van néixer Hewlett-Packard a 1939, i McDonald’s, o la seva competència, Burguer King, nascuda en plena guerra freda post 2a guerra mundial.

Aquests, són alguns casos coneguts dels molts d’altres que podem trobar i que han sorgit com a una idea en temps de crisi i han esdevingut casos d’èxit superant les nombroses crisis econòmiques que s’han anat succeint en el temps fins al dia d’avui.

Ara com ara, un cop sembla superada, amb totes les precaucions possibles i amb el dolorós record als milers de morts, la crisi sanitària de la COVID-19, cal encarar la recuperació econòmica.

Potser cal plantejar si els models econòmics que fins ara crèiem fiables ho són realment. Tanmateix, cal replantejar les maneres, metodologies i processos a les feines. Cal una reflexió en profunditat, seriosa, rigorosa i honesta. En aquest sentit, hi ha qui ja s’ho comença a plantejar i implantar. No en va, Microsoft ha fet amb bons resultats. L’empresa tecnològica a la seva seu del Japó va fer una prova durant un mes amb 2.300 empleats a qui els va reduir la jornada laboral a quatre dies per setmana, experimentant una millora de la productivitat d’un 40%. Una millora a tots nivells que es va veure reflectida en reunions no més llargues de 30’ i un augment de les conferències en remot. Així mateix, l’empresa va reduir despeses caient la factura en electricitat un 23.1% i un 58,7% en impressions de fulls.

Aquest exemple, hauria de servir al món empresarial del nostre país per avançar en temes com la conciliació d’horaris impulsada per Fabian Mohedano al Parlament de Catalunya, que propiciï així la conciliació familiar. També caldrà treballar en la implantació del treball per objectius o projectes per optimitzar les hores de feina. És a dir, posant un exemple: si algú té un objectiu de confeccionar cinc expedients sota uns barems de qualitat al dia, potser cal alliberar aquesta persona quan hagi complert l’objectiu, tardi el que tardi. Caldrà valorar si aquell objectiu pot, o no, complir-lo des de casa. Potser no cal anar cada dia a l’oficina?

Totes aquestes mesures, segur que també esdevenen un factor decisiu en la millora del medi ambient i els objectius d’emissions, i en l’eficiència en tots els sentits.

Només es tracta que els nous temps comportin noves formes de fer.