Ja sé que a mig món li cau malament el Torra. A mi no m’ha caigut mai. Me’l vaig creuar pels passadissos del Parlament i el vaig veure més alt del que intuïa per les imatges de la televisió, definitivament és un paio llarg. Ahir, sentint-lo parlar, em vaig adonar que cada polític utilitza unes metàfores molt seves, però, és curiós que la majoria estan relacionades amb la natura. Si Mariano Rajoy li deia al representant del PNB«Si quieres grano, Aitor, te dejaré mi tractor».Tres anys després era l’Aitor Esteban qui explicava un acudit sobre dos caçadors de bolets. Un d’ells es trobava un car rellotge i cridava excitat al seu company per informar-lo de la troballa. L’altre li contestava: «Oye tú ¿A qué estamos? ¿A setas o a Rolex?». Ahir, la menció animalista va tenir com escenari el Parlament de Catalunya -no sé si el fet que estigui a tocar del zoo provoca aquestes idees-. El Santi Rodríguez, representant del Partit Popular, li deia a Quim Torra que té la sensació que durant la pandèmia, el govern ha actuat com un pollastre sense cap. I Torra li contestava que el 1945 a un pollastre que es deia Mike li van tallar el cap i va sobreviure divuit mesos amb el cap tallat. Ui, ui, ui, no sé si ha estat un missatge xifrat sobre les properes urnes. I això d’estar tants mesos sense cap m’ha portat a pensar en Puigdemont, no sé per què. Perdoneu, m’arriben dues notícies urgents d’agència: La primera diu que Puigdemont està a punt de crear un nou partit i l’altra diu que uns delinqüents han regirat les oficines d’uns quants europarlamentaris. Quina casualitat! Si és veritat el que penso, no sé si té cap o peus, però crec que això serà un bon pollastre.