La intoxicació digital

Un dels punts més referencials a l’hora de rebre la informació és que els «intermediaris comunicatius» han desaparegut, és a dir, per molt que inventin uns o altres, la realitat és que es pot anar a la informació directa per conèixer la realitat per damunt de l’opinió que, fins fa poc, era qui marcava la mateixa nova, en funció d’un interès ideològic, partidista o econòmic.

Per altra banda, és cert que tenim una «inflació informàtica» desmesurada, al llarg del dia rebem dotzenes de notícies de tota mena que, segurament, el que volen és difuminar, mitjançant la quantitat, el que realment és important, per deixar-ho en la inconsistència davant l’allau d’informacions; algú, inclús, ha parlat que «l’excés d’informació és igual a desinformació», i en conseqüència, tot pot concretar-se en una manipulació intencionada pels grups de poder de torn, que el que «volen vendre» és el seu interès particular depenent del moment.

És inapel·lable que estem sotmesos a un «assetjament mediàtic» que el que vol és condicionar-nos en el que fem, el que pensem, el que votem o el que comprem, per tant, no estaria de més que pels poders públics es fes un exercici d’exigència de transparència per evitar aquests «maquillatges» interessats, als que ens hem anat acoblant i que avui formen part de la nostra realitat, agradi més o menys.

Realment el que comenten és més greu del que pot semblar, ja que el «control digital» és un fet que ha vingut a quedar-se i perpetuar-se en la nostra realitat quotidiana, amb el que això suposa de limitació indirecta de la nostra llibertat, que hauria de constituir un punt innegociable, però que es veu permanentment condicionada.

És evident que no es pot exigir una visió dels temes sense filtres, però una altra cosa és que aquests límits saltin pels aires en base la manipulació, les faltes notícies (fake news) o les mateixes induccions interessades; per tant, si no fem el que pertocaria des d’una visió lògica, ens veurem abocats, més aviat que tard, cap a un model on el negoci de la por s’imposarà sobre qualsevol conducta, controlant les histèries col·lectives o provocant les mateixes, quan interessi per raons ocultes inentendibles. L’objectiu que «decidim sense meditar» en la nostra activitat mercantil diària és un fet clar que suposa tot el que esmento i que comportarà un risc molt més greu del que puguem sospitar.

En tot cas, la meva reflexió, no vol ser negativa respecte a la possible limitació d’una realitat difícil de controlar, però sí que desitjaria que, almenys, personalment, fóssim conscient ARTICLE SR. BADIA s del que suposa aquesta «sobredosi informativa» i a què respon abans de prendre determinades decisions particulars, en cap cas, puc negar una realitat que ens envolta i que en definitiva cada cop està més establerta, però això no hauria de limitar la nostra particular capacitat de reflexió en cada moment, encara que el fàcil és «passar» i deixar-nos manipular més fàcilment del que puguem creure.

El que és cert, és que ens assabentem de tot i se’ns fa difícil oblidar, encara que l’objectiu de la «multi informació» sigui aquest, l’oblit interessat per colar-nos el que pugui ser necessari en cada moment. Els «rumors» o «les llegendes urbanes» han deixat pas ara a un nou camí més sofisticat, al que haurem de veure des de la lògica i no des del menfotisme fàcil al qual ens volen acostumar; ja sé que el que plantejo és difícil i suposa esforços i implicacions per seleccionar les informacions en funció de la lògica, malgrat els interessos que puntualment es vulguin imposar.