Diari Més

Creat:

Actualitzat:

La relació entre les persones i la comunitat a la qual pertanyen jurídicament o emocionalment és un misteri que ha anat evolucionant al llarg del temps. Vist amb perspectiva, uns diran que els drets individuals han augmentat i d’altres que s’han anat diluint en favor dels col·lectius. Potser trobarem una tercera visió que ens diran que ni carn ni peix. Que depèn. Que va per barris i per moments. Quan s’afirma categòricament sóc de Reus o de Prades, per posar només dos exemples del Baix Camp, les raons i els sentiments que hi ha al darrere de l’asseveració són múltiples i variats. Del naixement a l’empadronament, potser l’enamorament, passant per la necessitat secular de ser d’algun lloc com a condició bàsica però discutible per existir. I per acabar-ho d’adobar la globalització ens ha servit el refugi de declarar-nos ciutadans del món. Tant fa. Tot és tan volàtil! En canvi el que és ben concret és que aquest dijous, si no hi ha cap contratemps, s’inaugurarà la reconstrucció del capcer de la Casa Navàs destruït fa vuitanta-dos anys per una bomba de l’aviació franquista. L’empresari Xavier Martínez va adquirir fa tres anys la majoria de la propietat de l’emblemàtic edifici modernista de la plaça del Mercadal i està seguint el seu full de ruta: garantir la seva millora i conservació i gestionar-lo com un atractiu turístic de primer nivell. En aquest punt, i salvant les distàncies i les comparacions, podríem recordar la frase cèlebre pronunciada per John Fitzgerald Kennedy fa cinquanta-nou anys en la seva presa de possessió com a president dels Estats Units: no preguntis el que el teu país pot fer per tu; pregunta que pots fer tu pel teu país.

Podrien retrocedir cent vint-i-quatre anys enrere i recordar quan el filantrop reusenc Evarist Fàbregas va donar al Centre de Lectura l’actual edifici que ocupa al carrer Major. Segur que resseguint el fil de la història de la ciutat aniríem trobant altres exemples d’implicació de persones, entitats i empreses amb Reus, una mica més enllà de les estrictes obligacions administratives i de convivència elemental.

Hi ha moltes maneres de ser de Reus. Unes més anònimes i d’altres de més públiques. Unes més interessades i d’altres més altruistes. Jo em quedo amb totes les que realment contribueixen a fer millor la ciutat. Siguin quins siguin els cognoms de les iniciatives. És la suma de l’esforç de les més de 104 mil persones que donen vida a Reus.

Tot i que els lideratges efectius de casos com el del Centre de Lectura i de la Casa Navàs aporten una energia suplementària a la complexa maquinària social, econòmica i política que impulsa Reus. Ara uns quan lideratges més com aquests ens anirien molt bé per treure boires de l’horitzó.

tracking