Avui us parlaré de la vida de poble.Comencem pel principi: «Valverde de la Sierra, municipi de 33 habitants a la província de Lleó. Situat a 1.360 metres d’altitud». No crec que conegueu aquell lloc perquè amb prou feina sabeu on està Els Valentins, com per a preguntar per un lloc a mil quilòmetres cap a l’Oest. Ara, això sí, segur que sabeu que a la mateixa distància cap al nord està Waterloo. Eh lladres?
A Valverde de la Sierra hi viu la meva sogra, que -mira que són pocs- però sempre hi ha algú que va gorrejar sal, pernil o qualsevol cosa. Són com els CDR, que són pocs però es mouen molt.Fa poc que he començat a rebre pel WhatsApp vídeos virals que provenen del seu telèfon. Quan jo hi vaig anar hi havia guineus, llops, ossos, serps... però del wifi ni rastre. Ara Movistar li ha col·locat una bonica parabòlica. M’he imaginat un operari vestit com Amundsen perquè l’hivern es va inventar allà.
Mentre jo aquí, a casa, sento les festes dels estudiants de la URV que viuen de lloguer, ella té unes parets de tres metres de gruix, que si barra la porta com cal, ja poden venir els Geos, el GDI i l’FBI, que passaran una setmana picant amb aquell tronc que fan servir de clau. Ahir, ja vaig començar a emprenyar-me perquè m’ha enviat una foto de l’oficina que s’ha muntat. L’ha comprat per Amazon i no ha hagut de discutir perquè li pugin, com he de fer jo. La sogra té rentaplats, mentre jo debato la independència amb el fregall. Ara, quan m’ha dit que no m’ha pogut agafar el telèfon perquè estava al «sillón» de massatge l’he engegat a dida. No penso tornar a veure un 30 Minuts de TV3 que parli de la tristesa de viure en un poble petit. I una merda!