Últimament, amb aquest xou polític que estem vivint de tots els colors, he descobert que tinc una malformació cerebral digna de ser investigada pel departament d’assumptes interns del Col·legi de Periodistes. Resulta que estic tan saturat de discursos buits i de política de guerra, que ara quan veig un d’Ells fent declaracions, el que sento és a l’Ella Fitzgerald cantant com ho feia ella: «Brepte, ti, da, va duri, va dopi, diu, dui, dui, da, da, ui dobibi»... així tota l’estona. Això, amics incultes, és un estil que va crear l’artista i que es va batejar com scat, una paraula que no té traducció, però l’he creat jo: «polibalbuceig».
Quan sento el sumari del Telenotícies i, per exemple, surt el José Zaragoza, el meu cervell comença a sentir trompetes i torna el «bup, ti, da, va, duri, duri...». Total, que al final he decidit a anar a un especialista. He dubtat entre parlar amb els de Rambla Music -experts en jazz- o anar a veure el meu psicòleg. No sé si ells sabran per què en comptes que se’t presenti a casa la Mare de Déu, com a l’exministre Fernàndez, et ve una cantant de jazz amb ulleres gruixudes. L’última vegada que va entrar un artista a casa va ser un paleta que venia a instal·lar un ventilador i que va dir que baixava a buscar un martell a la furgoneta... fa sis anys i no ha tornat. Lacan, el meu psicòleg, el primer que m’ha preguntat és a qui votaré. Li he dit que tal com està el panorama, dubto quin dels tres teletubbie escollir. Ha tret un tornavís i m’ha dit: «Estiri’s al divan i relaxi’s». M’ha tocat alguna cosa dins l’orella i ara quan miro les notícies sento El Fary cantant allò de «Ay, Toritooo bravooo». Millor, no?