El temps passa volant

La creació del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) l’any 2001 al costat de l’Aeroport de Reus és una de les últimes demostracions efectives de la visió estratègica de la ciutat impulsada per la societat civil reusenca, comparable a la qual l’any 1977 va fer donar els primers passos a la Facultat de Medicina i el 1988 a la Facultat d’Empresarials, ara d’Economia. Probablement la mateixa societat civil que l’any 1935, a través del Real Aeroclub de Reus, va comprar els terrenys per posar els fonaments de l’actual aeroport.

Avui no parlaré d’estudis universitaris sinó d’instal·lacions aeroportuàries. Fa vuitanta-cinc anys que un grup d’il·luminats van fer volar coloms arrossegats per l’impuls prehistòric d’imitar als ocells. L’Aeroport de Reus és la nostra particular Sagrada Família, però amb menys èxit que la barcelonina. Anys i panys remenant sense sort la cassola per convertir-lo en una peça clau del sistema de comunicació de la segona àrea metropolitana del país, d’una destinació turística internacional i d’un polígon industrial de referència europea i mundial. La pandèmia de la COVID-19 amb les dràstiques restriccions de mobilitat, i per tant de llibertat per a viatjar, ha fet trontollar l’arbre de l’aviació civil mundial i la branqueta de Reus també n’ha patit les conseqüències. Aquest diari ens informava ahir que la companyia Belaria Airlines deixava de connectar la capital del Baix Camp amb Bielorússia i que en aquest moment només hi opera Ryanair. Que lluny queden les expectatives de posar l’aeroport de Reus en el mapa aeronàutic català, espanyol i europeu!

Xafardejant Internet he trobat una mena d’avantprojecte del 2001 encarregat per AENA a un despatx d’arquitectes especialitzat en grans infraestructures d’aeroports, hospitals i centres educatius i culturals. Les magnituds tècniques del treball eren per posar les dents llargues. Una terminal de 51.800 metres quadrats, 28 portes d’embarcament, un volum de 4,5 milions de passatgers anuals, 127 places d’aparcament per a vehicles... L’aeroport de Reus, abans Base Aèria, es va obrir al trànsit civil l’any 1957 fent-lo compatible amb els usos principals que eren militars i havien començat amb l’exèrcit republicà durant la guerra civil i continuat amb el franquista. Fer la mili a la Base va ser un clàssic per molts reusencs durant dècades.

Del 1935 fins avui dia, l’aeroport (la Base) ha vist passar la Segona República, la dictadura de Franco i la recuperació de la democràcia. El temps passa volant! I malauradament les oportunitats van passant de llarg. Governs d’UCD, del PP, del PSOE i ara de coalició d’esquerres, han tingut la responsabilitat sobre la planificació dels aeroports a l’estat espanyol. La Generalitat recuperada el 1977 i els diferents ajuntaments posteriors tampoc han tingut sort o traça. I aquí estem veient com l’aeroport de Reus es va pansint. No perdem l’esperança que un dia aixequi el vol.