Ahir em vaig aixecar amb la notícia que un jutge de Lleida tira enrere una decisió de la Generalitat sobre el confinament del Segrià, perquè diu que li toca decidir-ho al Gobierno d’Espanya. Els d’allà consideren que els d’aquí no ho fan bé. Els d’aquí creuen que els d’allà tot ho fan malament. La justícia, independent, molt independent i que molt independent, curiosament sempre tira cap a la mateixa banda. Funcionaris de presons amenaçats pels que ja sabem. Causes judicials que correspon jutjar a Catalunya i es jutgen a Madrid. Hi ha funcionaris de l’administració de Justícia que són molt bona gent, de Guadalajara, Conca o El Ferrol que són destinats a un jutjat, posem d’Olot, i que els han enviat allà sense saber català. Veïns d’Olot que tenen el dret de fer les gestions al jutjat en català, però que no les poden fer. Tots dos, el de Guadalajara i el d’Olot són víctimes d’aquesta estúpida dualitat que ningú soluciona. M’ha passat a mi mateix. He entrat a les oficines de l’INEM que també són les del SOC. La meva gestió ha tingut dues respostes diferents: la funcionària del Servei d’Ocupació de Catalunya m’ha dit una resolució i el funcionari depenent de Madrid m’ha donat una solució completament contrària. A més, no feien cara de ser gaire amics. Fins quan estarem en un món en què la goma d’esborrar de la taula d’un jutge depengui de la Generalitat, el sou, dels de Madrid i l’edifici, de la mare que em va parir? Els ciutadans som uns imbècils als qui poden anar passejant d’un costat a l’altre? Independència, federalisme o turisme, però aclariu d’una vegada aquesta situació. Fart de canviar l’idioma del Word cada tres minuts.