Senyor Torra, 'sit and talk'!

«Una segona reunió de la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez només té sentit per parlar de la data i de les condicions d’un referèndum d’autodeterminació.» Aquesta afirmació mereix algun comentari. El primer és determinar qui diu aquestes coses? Doncs el senyor Quim Torra, actual president de la Generalitat gràcies als vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP.

I què diu en realitat el senyor Quim Torra? Doncs que el diàleg «només té sentit» per parlar d’allò que ell vulgui i per implementar el seu projecte polític. En cas contrari, no té cap sentit. Curiosíssima definició del que el senyor Torra entén per «diàleg»... És realment fascinant. Vindria a ser una cosa similar a què els progressistes i la gent d’esquerres d’aquest país diguéssim que només assistirem a la taula de diàleg si es fixa ja mateix una data per dur a terme un referèndum federal de la Constitució, o que la dreta digués que només dialogarà per concretar la data d’un referèndum que suprimeixi les autonomies. O que vostè, amable lector, digués que només parlarà del que vostè vulgui. El que opini qualsevol altre no mereix ni la consideració de ser escoltat o tingut en compte. No és precisament el diàleg el que caracteritza i enforteix la democràcia?

El més curiós és que fins fa quatre dies, deien allò de «Pedro Sánchez, sit and talk» i que en una taula de diàleg es podria parlar de tot.

Tot plegat té una reminiscència a l’episodi que va protagonitzar aquell escriptor que a la tele va dir allò de «yo he venido a hablar de mi libro» i obviava qualsevol cosa que no fos això. O sigui que, o es parla únicament d’implementar el que jo vull o no hi ha diàleg possible, i a més diré que l’altre no vol parlar amb mi. No cal ni escoltar els arguments dels considerats «altres». I aquesta gent és la que es passa el dia donant al món lliçons de què és la democràcia... I la que ens «governa»!

Aquest concepte de gran respecte per les opinions alienes ens porta a una altra màxima també del senyor Quim Torra que, literalment, diu el següent: «Tot el meu suport a la Laura Borràs. Cap independentista català tindrà un judici just a la justícia espanyola». Aquesta frase també mereix alguna consideració perquè possiblement estem davant d’una de les definicions d’impunitat més preclares que hàgim escoltat. Fixeu-vos que Quim Torra no es refereix a cap fet objectiu concret (sigui dit de pas, la senyora Borràs mereix, com qualsevol altre ciutadà o ciutadana, la presumpció d’innocència que garanteix la nostra legislació fins que una sentència ferma no digui el contrari), no, no, el que es diu, és que cap independentista tindrà un judici just, per tant, no se’ls pot jutjar.

Apliquem la «doctrina Torra» a la realitat. Són els senyors Jordi Pujol i els seus fills, independentistes? Sí. Per tant, res d’investigar-los o jutjar-los per evasió fiscal. No tindrien, segons el senyor Torra, un judici just. Carpetada al tema i llestos.

És l’antiga Convergència, actual PDeCAT, i imminent club de fans del senyor Puigdemont, independentista? Sí. Doncs revoquem la sentència judicial del cas del 3% que els condemna per corrupció. No devien tenir un judici just... malgrat que alguns dels autors de les pràctiques condemnades van reconèixer els fets delictius. És igual... tot devia ser una conspiració de la justícia! O de l’Estat demofòbic i maligne que ens ataca, ens humilia i ens menysprea! I així, tot...

Quan un escolta aquestes coses per part d’aquell que té, d’entre les seves funcions bàsiques, l’obligació de complir i fer complir les lleis, arriba a dues conclusions ràpides.

La primera, que no és estrany que l’actual Govern de Junts per Catalunya i ERC, amb el suport incondicional de la CUP, rebi la qualificació més baixa de la nostra història contemporània per part del poble de Catalunya (independentistes inclosos).

I la segona, que no només és necessari, sinó que és urgent el canvi que faci que a la Generalitat hi torni un govern que treballi i pensi en el benestar social dels més de 7,5 milions de catalans i catalanes, de tots i cadascun de nosaltres. Necessitem un Govern, així de senzill. I aquest Govern que torni a posar Catalunya a la senda del progrés i que superi la divisió que ha provocat el nacionalisme identitari, tan sols el pot garantir el PSC amb Miquel Iceta a la presidència.

Per cert, no va dir el senyor Torra al setembre de l’any passat que la legislatura «estava esgotada» i que convocaria eleccions després dels pressupostos? Doncs ja fa tard, un cop més. Senyor president, no allargui més aquesta agonia... convoqui eleccions. President, posi les urnes!