De qui són responsabilitat les malalties dels treballadors de la petroquímica?

Recentment es va donar a conèixer una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que confirmava la responsabilitat de Repsol pel càncer que pateix un dels nostres clients, treballador d’una de les subcontractes que operen a la petroquímica de Tarragona, com a conseqüència de l’exposició a substàncies químiques com el benzè i l’etilè. La sentència és categòrica. Al treballador no se li van proporcionar els equips de protecció necessaris per evitar els riscos de la seva activitat, consistent a la reparació i el manteniment de forns d’olefines, en contacte amb substàncies considerades cancerígenes. «L’empresari principal [REPSOL] té l’obligació d’assegurar i vigilar que les empreses contractistes compleixen les normes i instruccions de seguretat», es pot llegir a la sentència del TSJC. Repsol és tan culpable com la pròpia subcontracta. Aquesta darrera per no satisfer la seva obligació de proveir de mesures de seguretat que preservin la salut dels seu treballador i Repsol per no vigilar, com és la seva obligació, que les empreses que operen al seu servei compleixin amb la normativa vigent, especialment en un entorn tan perillós com és el complex petroquímic.

A l’estiu de l’any 2003, en una altra petroquímica de Repsol, la de Puertollano a Ciutat Reial, sis treballadors de diferents subcontractes eren víctimes d’una explosió. Més de 500 treballadors subcontractats a la planta manxega van iniciar una vaga indefinida per protestar contra la manca de mesures de seguretat que patien els empleats de les subcontractes. Aquell mateix any, al novembre, el Tribunal Suprem confirmava la condemna contra Repsol per un altre accident anterior a la mateixa planta que també va causar sis víctimes. De nou, tots sis empleats d’empreses subcontractades. El PSOE, a l’oposició en aquell moment, va comparèixer al Congrés dels Diputats per denunciar «la passivitat» del PP a l’hora de millorar la regulació de la subcontractació per evitar «els abusos» i «l’augment de la sinistralitat laboral» que comportava l’ús cada vegada més freqüent de la subcontractació.

Han passat molts anys des dels fets de Puertollano i res no sembla haver canviat. Les plantes químiques continuen sent llocs perillosos per treballar-hi. Repsol continua acumulant accidents laborals que, en la majoria de casos, afecten el personal de les contractes i les subcontractes. I les víctimes continuen obligades a recórrer als tribunals i lluitar per aconseguir que se’ls reconeguin el seus drets, se’ls compensi pels danys soferts i tinguin accés a prestacions dignes. La subcontractació és un dels factors que expliquen les dramàtiques dades de sinistralitat laboral que pateix l’Estat espanyol. Moltes de les empreses que operen subcontractades per d’altres de més grans redueixen al màxim els seus costos operatius per mantenir els seus contractes. Al cap i a la fi, les empreses recorren a la subcontractació per, bàsicament, reduir costos laborals. És a dir, tenir una despesa salarial menor que la que correspondria si contractessin directament al personal que necessiten. Això suposa no només una minva dels nostres salaris sinó també una manca estructural d’inversió que afecta, entre d’altres capítols, a la formació i l’equipament en matèria de prevenció de riscos i seguretat laboral.

A Tarragona, vivim a tocar de la major planta química del sud d’Europa. Com malauradament ja hem tingut ocasió de comprovar, som veïns i veïnes d’un veritable polvorí que contamina l’aire que respirem i ens obliga estar alerta davant la possibilitat d’accidents greus. El que potser no sabem és que en aquesta planta química operen desenes de subcontractes i s’acumulen les queixes i els conflictes relacionats amb les condicions laborals dels seus treballadors, la manca de personal i un dèficit de mesures de seguretat. I és per aquesta raó que el nostre despatx, de la mà del sindicat CGT Baix Camp-Priorat, ens personarem com a acusació popular en les diligències obertes en relació a l’accident produït per l’explosió d’un reactor a l’empresa IQOXE el passat 14 de gener. Perquè cal identificar i atribuir les possibles responsabilitats derivades de negligències, deficiències en el manteniment de les instal·lacions o disfuncions del sistemes de prevenció i seguretat de la planta que es trobin darrera episodis com aquest, que amenacen la seguretat de les persones que cada dia treballen a la petroquímica i les que hi viuen a les seves proximitats.

Sentències com la recent del TSJC contribueixen a acabar amb la impunitat de grans empreses com ara Repsol respecte els incompliments de les empreses que subcontracta, però necessitem molt més. Necessitem, per exemple, que ara que governa, el PSOE recordi el que deia l’any 2003 i actuï amb determinació.