És ben coneguda la dita popular que diu que els reis treballen menys que el sastre de Tarzan, però ahir no vaig poder evitar riure quan vaig llegir a la premsa que l’emèrit tenia una màquina de comptar els bitllets. Les he vist a les intervencions policials que fan registres a mafiosos, on les fan servir per comptabilitzar els diners que s’obtenen amb la suor del front popular. Estic enamorat d’aquesta tecnologia, però especialment dels paperets que compta. M’he imaginat el «campechano» posant els bitllets amb la seva cara a la màquina. Mira! M’ha donat una idea, perquè sovint em pregunten quants Manaments he escrit des que vaig començar. No els tinc retallats, però si ho hagués fet els introduiria a la màquina i la tecnologia s’encarregaria de la resta. Tindria la sensació de ser un rei, perquè també porten la meva foto i, com ell, sóc més mandrós que un coala.
Ara que parlo d’animals, heu vist que ahir tothom esmentava el Pegasus, aquell cavall que volava? Jo m’he recordat d’aquells camions dels anys seixanta que duien la figura alada i que els fabricava el règim. De seguida m’he plantejat si el Pegasus del Torrent era una benedicció del règim, perquè la cosa arriba d’Israel, que, com tothom sap, és la terra promesa. Ells, sempre valents, s’han afanyat a dir que no, que no han espiat ningú, mentre un extreballador de la companyia escrivia a un portal (no, de Betlem no, d’Internet) que els «valents» són com un solter desesperat, «clients de la casa» des del 2015. Ja ho sé, si no has estat mai un solter desesperat, no entendràs aquest acudit. Millor que calli, no fos cas que hagi d’utilitzar la maquineta perquè em conti les demandes.