Com que cada dia trobo més complicat entendre com funciona el món, he començat a pensar que m’estan posant burundanga al cigaló. Ja quan era petit i veia als carrers aquells rellotges d’aparcament regulat per hores, no entenia res. També és veritat que un nen de tres anys era difícil que sabés res d’aparcar en un temps en què només circulava el Rolls Royce de Franco. Aquelles màquines amb una agulla devien ser un tripijoc com les ITV del Pujol. Ara estic igual, quan vaig a casa del Paco, veig el terra pintat de color taronja, hi ha llocs que és de color blanc, a casa del Pep és verd i davant la seu de PP -normal- han pintat de color blau. És curiós que tenint un ajuntament independentista no hagin creat la zona groga.
Si ara em regaléssiu un patinet d’aquests elèctrics moderns, és probable que no es mogués, no per falta de bateria, sinó per excés de pes. Però, no tinc ni idea si es pot anar pel carril bici, per la vorera, per la calçada o per la tercera via. Em van regalar un dron bo, d’aquells que poden pujar més que... (acudit autocensurat). Bé, sobretot no compreu un catxarro d’aquests que volen. Per fer-lo servir has de fer un pla de vol, mirar un mapa a una aplicació, trucar a l’aeroport, posar una etiqueta al bitxo, no volar sobre platges, ni pobles, ni parcs naturals, contractar una assegurança... És més fàcil que us el fiqueu al «traster». Ja no parlem de mascaretes, reunions, terrasses, platges, distàncies i tot aquest show. He entrat a fer una fotocòpia a Pere Martell i m’ha semblat que estava al Tribunal Suprem l’any passat, amb policies secretes fent-me anar per aquí i per allà. Allà sí que han pres burundanga, i de la bona.