Ciutat envellida

El que va passar la matinada de diumenge al barri del Carme era gairebé una crònica anunciada. L’esfondrament de l’immoble número 24 del carrer Sant Esteve és la punta de l’iceberg del maldecap que suposa per l’Ajuntament controlar i gestionar la conservació de la ciutat envellida i sovint abandonada pels seus propietaris. Una preocupació municipal per disposar de les eines legals i dels recursos econòmics per endreçar forats negres de Reus que malmeten la seva imatge i que perjudiquen la seguretat i la qualitat de vida del veïnat.

L’Associació de Veïns L’Harmonia del Carme ha elaborat un catàleg amb 120 immobles de la zona que no estan en bones condicions. La casa esfondrada estava deshabitada, en procés d’enderroc i, per sort, no ha provocat danys personals i els materials han estat menors. Aquesta vegada hi ha hagut sort, però viure a la ciutat no pot ser una ruleta russa. El problema d’origen és la irresponsabilitat dels propietaris d’aquests immobles de risc que han abaixat els braços i les carteres i els importa un rave que es vagin degradant. Ja no són negoci i opten per posar-se de perfil tot i saber que estan deixant un regalet a la ciutat.

Alguns propietaris passen de tot, d’altres estan il·localitzables o s’han fet fonedissos. I estem parlant del barri del Carme però trobaríem altres mostres d’incivisme immobiliari en altres punts de Reus. No són molts però fan molt de mal.

L’Ajuntament fa anys que lluita per exigir als titulars d’aquests edificis que garanteixin un mínim manteniment. Les eines legals municipals s’estan demostrant insuficients davant del silenci o els subterfugis jurídics emprats per particulars, famílies, empreses o bancs. I quan els propietaris es fan els bojos, l’Ajuntament ha d’actuar subsidiàriament i d’urgència per evitar mals majors. No cal dir que les arques públiques estan prou escurades per a anar cobrint en primera instància amb els diners de tots el que haurien de fer els propietaris. Teòricament després hi haurà reclamació municipal per recuperar aquests recursos però de moment els estem pagant entre tots. La irresponsabilitat dels propietaris i la crisi econòmica han propiciat la tempesta perfecta. I paguem justos per pecadors. I es posa en perill la seguretat dels veïns d’aquests forats negres. I es malmet la imatge de la ciutat. Un balanç negatiu que exaspera a la bona gent d’aquests barris i que segur que tampoc agrada gens als gestors públics. Solucions? N’hi ha d’haver. Les han de trobar els polítics i, si cal, els tribunals. No podem acceptar que algunes parts de la ciutat envelleixin malament. I Reus no és l’única població que pateix aquest problema. Que els legisladors en prenguin bona nota.