La celebració del Baptisme

Benvolguts i benvolgudes,

El pluralisme creixent en la societat, unit al de la indiferència religiosa, ha anat diluint algunes conviccions o ha comportat que algunes pràctiques de vida cristiana es fessin de forma rutinària o, simplement, que deixessin de fer-se. Avui voldria parlar de la celebració del baptisme dels infants i de la preparació de llurs pares. Uns pares cristians que siguin conscients de ser-ne no poden deixar per a més endavant la celebració del baptisme d’un fill acabat de néixer, i menys encara dir que ja ho decidirà ell quan serà gran. Precisament, en la Carta Dominical de la setmana passada incidia en la importància d’ensenyar a pregar els infants. Perquè, afirmava també, el tronc sòlid de la nostra personalitat ve del que hem rebut en els inicis de la nostra vida. Un bon aprenentatge en la pregària i en l’essencial de la fe des de ben petitons, marcarà el nostre futur, com ho marca també la resta d’una bona educació rebuda.

Pel que fa al sagrament del baptisme, el Codi del Dret de l’Església afirma el següent: «Els pares tenen l’obligació de procurar que els infants siguin batejats dintre les primeres setmanes; al més aviat possible després del naixement, o millor encara, abans i tot, han d’anar a trobar el rector de la parròquia per demanar-li el sagrament per al fill i per preparar-s’hi degudament» (CIC 867).

I, tot seguit, afegeix: «Per tal que un infant sigui batejat lícitament, cal que: 1) Els pares, o almenys un d’ells o el qui legítimament els supleixi, hi consentin. 2) Hi hagi esperances fonamentades que serà educat en la religió catòlica; si no es dona, que es difereixi el baptisme, segons estableix el dret particular, i se n’adverteixi degudament als pares» (CIC 868).

En aquestes disposicions, apareix clar que s’ha de conjugar la diligència en celebrar el baptisme, el sentit de la fe i la preparació deguda. L’ajornament del baptisme no ha de tenir altra raó que el temps necessari perquè els pares es preparin com cal. El Dret vigent de l’Església insisteix també en la deguda preparació, cosa que no feia l’anterior: «Els pares de l’infant que ha de ser batejat, i també els qui han d’assumir la funció de padrins, han de ser degudament instruïts sobre el significat d’aquest sagrament i les obligacions que comporta» (CIC 851).

Aquesta instrucció es troba encaminada a conèixer millor el sagrament i a assumir-ne les responsabilitats corresponents. Tant de bo que no quedi limitada a una simple exposició, sinó que arribi a aconseguir un to de pregària que desvetlli les relacions personals amb el Déu que convida el nounat a entrar a la família dels cristians, lloc normal on es participa de la salvació de Jesucrist.

Els futurs pares soleu llegir llibres, o mireu reportatges, o aneu a la consulta del metge per a preparar el naixement del fill que ve i per saber com l’haureu d’alimentar i d’educar des del primer dia. No té res d’estrany, doncs, que també us prepareu quan es tracta d’introduir el vostre fill en la vida de Jesucrist. Mireu de fer-ho amb la màxima cura.

Ben vostre.