Tinc una edat complicada. La definiria com quan li dius a la botiguera: posa’m cinquanta anys ben servidets, i la bàscula marca 59,5 grams. El mateix «pes» que tenien uns quants amics que ja han llençat la cullera. Alguna cosa deu passar entre els 50 i els 60, i no és l’aparició del Biscúter. Jo ja crec que començo a tirar enrere, deu ser allò que diuen que els avis es van semblant cada vegada més a un nen emèrit. Ara semblo un adolescent de 15 anys perquè hi ha moltes coses que no entenc: l’Administració està col·lapsada, la Seguretat Social, el SEPE, el Sepu i la Tresoreria dels tresors. No contesten els telèfons, no donen cita, et deixen tirat com un gos, res funciona... però, aaah misteris de la mare de Déu dels Garrepes! Per pagar funciona tot. Truqueu al Francisco. Miracleee!
També tinc un amic que tot el dia clava la llauna amb l’Església, que si s’han quedat «pel morro» amb propietats, que si és la casa dels pobres i estan forrats ibla bla bla. Després arriba Sant Joan o Sant Caralampi i és el primer que s’apunta a felicitar-te el sant i a gaudir de les festes que no són d’estiu, ni de la pesca... són de Sant Pere. Si tan agnòstic ets, felicita la gent quan es divorciï i no et caguis tant en qui no existeix! Una altra cosa que no entenc també té nom religiós: la Maria. A veure, resulta que a la naturalesa creix una planta que si la fumes et fa riure. No l’ha creat ningú més que aquest Déu que critica el meu amic. Si eliminem totes les plantacions de marihuana, crec que a Catalunya només hi hauria de quedar la Fageda d’en Jordà. Traiem els ganivets del mercat, el Balcó del Mediterrani i l’Abascal. Tot és perillós!