M’ha fet una gran il·lusió que el Sanchis desvetllí a l’entrevista amb el Puigdemont com acaba el seu llibre, perquè, clar, després de fer-li un peto de 20,80 euros a la Visa i carregar amb un quilo de procés per tot Tarragona, estava desitjant que un senyor em llegís l’última pàgina per la tele.
Ja sé que em visualitzeu com un apassionat convergent que té a la tauleta de nit una Bíblia escrita per la Ferrusola. Per cert, vaig coincidir amb ella a un tanatori i va ser molt amable. Em va sorprendre que no portés escorta, tot i que també seria mala sort que et matessin en un funeral. Aviii, torni!
Doncs tampoc no m’ha agradat que el director de tele3 fes una pregunta que jo, com a periodista, no hagués fet així. Concretament va ser un: «Per què ho vau fer tan malament?». Ja em coneixeu, de seguida he pensat: «I tu, qui collons ets per qualificar res?». Ara mil persones acaben de cridar: «és que ho van planificar malament!». I jo, que soc d’«aguántame el cubata», us poso un exemple perquè m’entengueu. Imagineu que heu planejat un viatge en cotxe a París, heu reservat l’hotel, omplert el dipòsit de benzina, porteu la manteta i mil pelis a la tauleta perquè la canalla no toqui el que no sona. Quan sortiu de casa hi ha quatre delinqüents que us apallissen i us cremen el cotxe. Estava mal planejat el viatge? Penseu una mica i em contesteu després de la publicitat. Jo personalment, soc positiu i crec que tot allò va ser l’inici -caòtic, sí- del que veurem d’aquí a pocs anys. Per cert, soc ruc, he escrit un llibret prim (els meus 155 manaments) però el proper Sant Jordi apareixeré a la Rambla amb un totxo de 3 quilos a 30 euros. Parauleta del Nen Jesús.