Cristians també quan conduïm

És habitual que durant els mesos d’estiu tinguem a la carretera una mobilitat més gran. Malgrat la davallada d’aquesta primavera passada a causa de la pandèmia, hem tornat a una certa normalitat. Enguany també, hi ha famílies de casa nostra que han decidit fer vacances no desplaçant-se amb avió, en tren o en autobús, sinó amb el seu cotxe. Poden ser desplaçaments llargs i per llocs menys coneguts. Cal ser prudents i saber treure’n conseqüències idònies de comportament.

La nostra manera d’actuar a la carretera té una clara relació amb la nostra actitud davant de la vida. En aquest sentit, podríem recordar la reflexió dels bisbes de Bèlgica de fa uns anys, quan assenyalaven que el problema de la circulació és fonamentalment una qüestió moral i de formació de consciència. Tot sovint es diu que si es vol conèixer la paciència d’una persona només cal posar-la al volant. Una màquina potent pot donar certament satisfaccions al seu conductor, però també alhora li pot despertar instints de domini i prepotència, afanys d’ostentació i rauxes de vanitat: «Quin cotxe més potent! Que bon conductor que sóc…!». De fet, aquesta darrera afirmació és més corrent del que es pot creure i és també la causa de gran part dels accidents.

Les dades oficials assenyalen que l’excés de velocitat, una conducció temerària o superant els límits de l’establert, les distraccions a causa del mòbil o del GPS –independentment de l’excés d’alcohol o d’altres substàncies, que és una altra qüestió–, són les causes més habituals en els accidents que es produeixen a les carreteres de les nostres contrades.

Els conductors que són sancionats per aquestes causes, encara que no hagin tingut accidents, justifiquen el seu comportament assegurant que tenen un complet control del seu vehicle, la pressa per arribar a algun lloc… Creuen que això els permet anar a velocitats a vegades extremes. Aquesta és una actitud arrauxada, poc conseqüent i que demostra un pobre domini dels nostres comportaments compulsius.

És evident que el conductor ha de tenir un comportament responsable i un autocontrol quan condueix. La capacitat de conviure i d’entrar en relació amb els altres pressuposa que el conductor té algunes qualitats concretes i específiques, entre d’altres el domini de si mateix, la prudència, la cortesia, un adequat esperit de servei i el coneixement de les lleis de circulació a la carretera. Siguem cristians també quan conduïm!

Per a un cristià, el recte domini de si mateix, del seu volant i del seu vehicle són importants. La carretera ha de ser una plataforma especial per a exercir virtuts fonamentades en la prudència i en la caritat. El cristià ha de col·laborar amb el seu bon fer, reproduint les actituds evangèliques sigui allà on sigui. L’estimació, el respecte, l’amor a l’altre i l’esperit de servei han de ser sempre presents en les nostres vides. El cristià ha de deixar-se endur sempre, no pels instints, sinó per l’Esperit. A tot arreu, i també a la carretera, siguem apòstols de Crist. Siguem a tot arreu sal de la terra i llum del món.

Bon estiu a tothom