Tribuna
Vacances
Periodista
Doncs està el pati com per fer vacances! Som a ple estiu com ens ho recorda diàriament el termòmetre amb un sol d’injustícia que ens clava els peus a terra i el cul a la cadira. Encetem l’agost capbussats en un mar d’incerteses i amb la por al cos que al setembre estarem igual o pitjor. Amb preguntes, molts dubtes i poques respostes. No sabem com començarà el curs acadèmic, no sabem si l’economia tocarà fons o continuarà en caiguda lliure, no sabem quan tindrem la vacuna pel maleït virus. I malgrat aquesta constel·lació d’interrogants, portats per una barreja de rutina i fatiga, fem plans per les vacances d’estiu. La paraula té l’origen en el verb llatí vacare que significa –que em perdonin els entesos– estar lliure, estar desocupat. Lliures hi estem més del que els tribunals i alguns polítics voldrien perquè se suposa que la llibertat és la columna vertebral de l’ésser humà. I desocupats, la veritat és que uns més que els altres. Que li ho preguntin als afectats pels ERTOS o als qui tremolen pels peus de fang de moltes empreses que les estan passant magres. Tot i aquesta mena de tempesta perfecta desencadenada per la pandèmia del coronavirus, farem vacances. A casa, als carrers i places del poble o la ciutat que tinguem més a prop. No deixarem passar l’oportunitat, la necessitat, de compartir un beure o la fresqueta escadussera del vespre amb la família i els amics. No cal que anem gaire lluny. Ens ho recomanen les autoritats sanitàries i les limitacions oficials de la mobilitat però també ens ho dicta el sentit comú i l’instint de supervivència. I, per sort, vivim en una ciutat i un territori privilegiats. Reus, el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre, el Tarragonès... Encara que vinguin mal dades i a l’horitzó veiem més núvols que clarianes, fem vacances. Ens ho mereixem! Cadascú les seves. L’ànim i la butxaca ens ajudaran a trobar el lloc. Estic convençut que acabarà escampant la boira i, per si de cas, carpe diem. Expressió també llatina que ve a dir que aprofitem el present sense esperar el futur. No es tracta de beure’s l’enteniment però sí d’intentar espolsar-se del damunt cabòries i mals endreços mentals que no ens acaben de deixar ser feliços. Noies i nois, ens ha tocat viure el que no ens podíem ni imaginar! Hem gaudit d’una bombolla durant les últimes dècades que ara un ésser microscòpic està desinflant. Però la vida continua. Els besavis ens en podrien explicar de l’alçada d’un campanar. Per tant, fem vacances, intentem ser feliços... Això sí, no oblideu la mascareta, rentar-vos les mans i guardar les distàncies prudencials. Quina merda!