L'assumpció de Maria

Quina alegria! Ja ens tornem a trobar a les portes de la gran festa de Maria, la Mare de Déu, el 15 d’agost: la celebració de la seva Pasqua, la darrera benedicció que Déu fa a la «beneïda entre totes les dones»: emportar-se-la al cel en cos i ànima en acabar la seva vida a la terra. Així ho declarava Pius XII l’1 de novembre de 1950 com a veritat de fe: explicitava i donava certesa a allò que els cristians havien cregut i viscut des dels inicis del cristianisme. Quina alegria per a tot el poble cristià saber que allò que intuïa, allò que creia d’una manera particular, era confirmat com a veritat de fe. Quin goig també per a nosaltres saber amb tota certesa que Maria ja posseeix aquella vida gloriosa i plena que el Senyor ens ha promès a nosaltres.

El Concili Vaticà II, en la constitució dogmàtica sobre l’Església, ho recull així: «La Verge Immaculada, finalment, preservada immune de tota taca de culpa original, acabat el curs de la seva vida terrenal fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima, i el Senyor l’exalçà com a Reina de l’univers a fi de ser més plenament conforme al seu Fill, Senyor dels qui regnen i vencedor del pecat i de la mort» (LG 59).

L’assumpció de Maria és la resposta del cel a l’amor, l’esforç, el sacrifici i la fidelitat de Maria. Ella es lliurà plenament al pla salvador de Déu. Començava amb el sí de l’anunciació, esdevenint per obra de l’Esperit Sant mare de Crist, la Paraula encarnada; donà a llum i romangué sempre al costat del seu fill, fins al moment decisiu de la creu. Després continuà sol·licita dels germans del seu fill. Es lliurà en cos i ànima a la voluntat del Pare, fent-se la senzilla i fidel serventa del Senyor.

Maria assumpta al cel ens diu que el cel és la nostra pàtria definitiva; que el que succeí en ella, la seva glorificació, també s’ha de realitzar en nosaltres; que, per voluntat de Déu, és la nostra Mare i intercessora; que es preocupa de nosaltres i intercedeix perquè li interessen totes les nostres coses, alegries i tristeses, problemes i joies i vol ajudar-nos a avançar en el camí de fidelitat a Jesús. Maria ens continua dient «feu tot el que ell us digui» i que el camí per arribar a la meta és el seguiment fidel de l’Evangeli.

L’amor que Déu li ha tingut a ella també ens el té a nosaltres. Es deleix per nosaltres i li ha encomanat a Maria que vetlli per nosaltres, els germans del seu Fill. Que bé que ho farem, i quant ens ajudarà, si la tenim ben present en la nostra vida, la tractem com a bona mare i li encomanem totes les nostres coses.

Santa Maria, pregueu per nosaltres, per l’Església i pel món sencer.