Em feia gràcia veure el ple del Parlament que posava verd al monarca i vaig contactar amb el Pep de premsa per ser testimoni d’un moment tan... tan... Va, que farem un concurs: A) Solemne? B) Simbòlic? C) Inútil? D) Divertit?. Au, cadascú que agafi la seva versió. No hi ha comodí del públic perquè a la festa de la mascareta al Parlament només hi van quatre, i mal avinguts.A qui l’encerti li donarem de premi una foto del Felipe amb el Pujol, i si no li agrada, cap problema, per la part de darrere té la imatge d’Alfonso Guerra amb Sant Josep, aquell fuster bíblic que ribotava molt bé, però que no controlava el tema de fer fora els coloms de les finestres.
Un cop acabada la votació, que la cosa ja estava feta, he ficat el portàtil al maletí i m’he posat a jugar al Candy Crash mentre sentia el Carrizosa. He tirat cap a la porta, per dalt de l’hemicicle, quan he sentit música i he vist sortir uns senyors vestits de ballarines decancan. En aquell moment he sospitat que la cervesa que m’havia pres al Passeig de Pujades duia alguna droga dura. He preguntat a l’uixer qui eren aquells senyors vestits amb lligacames: «Són els lletrats del Parlament», ha dit el paio sense immutar-se. «Escolti, però això és normal aquí?». «Només quan es tracten temes perillosos, llavors s’envia un informe al Tribunal Constitucional i allà riuen». Però quan he caigut de cul és quan ha aparegut la Marisol cantant «La vida és una tómbola», mentre el Torra i el Torrent aplaudien i els lletrats ballaven. He mirat de nou al porter de la discoteca amb els ulls esbatanats: «Sí, sí, li diem el moment tómbola, és quan fan una DUI».