Poso ja l’escut per quan em llencin els punyals: soc fumador, des dels Celtas Cortos als 10 anys al tabac de pipa ara, amb 59. També soc independentista. Era per aprofitar que tenia l’escut aixecat.
L’altre dia vaig sentir amb il·lusió la valenta decisió de prohibir fumar al carrer durant la pandèmia. «Ja era hora!», vaig exclamar. S’ha acabat menjar les patates braves al costat del maquinista de l’Orient Express. Per fi algú posava la salut pública per davant d’un vici. Felicit.... eh? Continuo llegint: «sempre que no es pugui mantenir la distància de seguretat». Quina merda de mesura és aquesta! Això i no fer res és el mateix.Si us plau, que no sabeu com és aquest país? Si prohibeixes fumar a una terrassa, prohibeix-ho i punt! M’imagino dient-li al senyor de la taula del costat que em molesta el fum i que ell s’aparti dos pams i continuï com un concursant de Lluvia de Estrellas «a mi em faràs tu deixar de fumar? Ha!». Va, imaginem unes quantes mesures que puguin estar a l’altura d’aquesta: El Servei Català de Trànsit prohibeix circular a més de 120 km/h. en autopista, excepte si portes darrere un adhesiu del Shin Chan. Salut prohibeix servir oli d’una ampolla que hagi estat oberta... excepte si és d’arbequina de Les Garrigues. Es retirarà del mercat la llet d’una empresa de Lugo per incompliments de la norma sanitària... però es podrà vendre si l’etiqueta del tetrabric és bonica.I ja de pas ho podríem aplicar també a les sentències: «condemno el processat a 4 anys de presó, però com que és d’extrema dreta, li rebaixem la pena a la meitat».Com? Que això ja ha passat? Doncs sabeu què us dic? Fumeu tot el que us passi per la pebrotera.