Va marxar Mariano, un home que quan no humiliava catalans era un humorista de collons, i quan els humiliava, també era de collons. Direu que soc un malparlat, però us equivoqueu, ho cabo de mirar a l’Optimot com a traducció de «fetén» i és correctíssim. Estudieu! Fins aquí el moment Virgili.
Ens va marxar el Tardà, home estimat per tots, més abans que ara. Era un diputat que, fes el que fes, a tothom li resultava divertit. Va ser veí meu a Cornellà. Una dada que no té interès, però així vaig omplint l’article de lletres. Crec que al Congrés hi ha dos moments immensos: José Antonio Labordeta dient que se’n vagin a la merda els de la dreta abans d’agafar la motxilla per acabar amb tots els formatges deLa AlcarriaiLa Alpujarra. Que Déu el tingui... anava a dir en la Glòria, però he pensat que a ell li agradaria més estar al rebost. La pitjor pèrdua de l’hemicicle. I l’altre moment mític és com una persona tan petita com Gutiérrez Mellado no va moure ni un pèl quan van començar a disparar els del Tejero. Osti tu! Quin paio! Quin valor! Pedro, digues-li que li baixes la pensió i amaga’t després a les Illes Fiji.
Ara juguem a casa. Un home de Tarragona, l’Alejandro Fernández, va demostrar que les lleis entren millor amb música i no va dubtar a cantar al Parlament, amb un parell... Després uns altres han desafinat força, però ja sense música.I deixo pel final la Cayetana Alvarez de Toledo, a qui ja fa anys li vaig posar un renom: Olivia, la dona que estava «casada» amb el Popeye. Jo crec que el show parlamentari perd molt amb la seva destitució. Tanta pèrdua quedaria compensada si el PSOE fitxés a Miguel Bosé per portar el tema del Coronavirus.