Doctor Aguilera, no t'oblidarem mai

Aquest cap de setmana ens ha deixat, a cinquanta-quatre anys, el doctor Francisco Aguilera Inés, director mèdic de Villablanca Serveis Assistencials. Va iniciar la seva trajectòria professional al Grup Pere Mata com a psiquiatre a Villablanca el 1993, i el 1997 assumeix la Direcció de la residència Bellissens fins al 2007 en què esdevé el director mèdic de Villablanca Serveis Assistencials.

Era vicepresident del Comitè de Bioètica del Grup Pere Mata des de la seva creació el 2012, vinculat a la docència des del mateix any, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, i membre del Consell Municipal de la Discapacitat de l’Ajuntament de Reus.

El Paco –com tothom el coneixia– junt amb la gerent, Cori Rodríguez, amb qui formava un bon equip, ha estat l’impulsor d’importants canvis a Villablanca. Dins el seu llegat destaquem: la creació de la unitat d’investigació (UNIVIDD), consolidar el servei ambulatori per a persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental a Reus i Terres de l’Ebre (SESM-DI), l’obertura del centre a la comunitat amb la Festa de les Famílies, la creació de l’espai Alzina per activitats terapèutiques, la introducció de Villablanca en el sistema de qualitat ISO i assumir la gestió de dues noves residències Bellvitge i Àtria, la primera en el nostre territori que atén a menors amb discapacitat intel·lectual.

El seu currículum i els seus èxits professionals, per qui no va tenir l’oportunitat de conèixer-lo i treballar plegats, diuen molt de la seva figura. Però la gran pèrdua és la seva persona, era un gran professional, molt treballador, compromès amb la feina, emprenedor i tenia molt clar quin era el model d’atenció que volia per a Villablanca i quins eren els objectius a assolir, ho explicava apassionadament. Per a tots els qui van compartir moments amb ell, era una persona propera, que sempre escoltava, la porta del seu despatx sempre estava oberta a tothom, amb un sentit de l’humor àcid, que ens feia riure a tots.

El Paco tenia moltes qualitats que el feien una bona persona i un bon director. Volia entrevistar, xerrar amb tots els treballadors del centre quan hi havia un canvi de contracte i passaven a formar part de la plantilla de l’empresa. Li agradava tenir aquesta oportunitat d’apropar-se a les persones que anaven a integrar-se als equips i poder explicar-los-hi que se n’esperava d’ells, com entenia l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i quin era el perfil de treballador que volia per a Villablanca. Aquesta era una altra de les seves dèries, la formació del personal per a una millor atenció als residents.

El trobarem molt a faltar, quedem orfes i la buidor que deixa serà difícil d’omplir. El Paco ha deixat un equip de persones que han crescut professionalment al seu costat, ells ara assumiran el repte de donar continuïtat a la tasca que va engegar, cercant la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual per a les quals treballem. Això és el millor que podem fer, mantenir i fer créixer el seu llegat professional. Paco no t’oblidarem mai.