Caminava per l’Strip de Las Vegas quan em va semblar veure una botiga coneguda. Era un Pawn Shop, una casa de pignoracions. No, no és això que penseu... és un lloc on pots empenyorarcoses. Per exemple, si et vas fer soci del Barça i ara ja no faràs servir l’abonament, et donaran 25 cèntims de dòlar. No rieu tant, periquitos, que per deixar-hi el carnet de Cornellà et faran pagar. Ja està? Ja he ofès a tota Catalunya? Continuem...
Vaig entrar a la botiga del Rick i vaig llegir un cartell a l’entrada «Help wanted», o el que vindria a ser que necessitaven un empleat. M’agradava la ciutat, plena de «cultura» del meu nivell i vaig decidir quedar-m’hi a treballar. Em van contractar de seguida perquè, en ser pobre, soc el rei del Wallapop. El primer dia va entrar una noia rossa que parlava castellà. Era la Cayetana, que duia una col·lecció de discos que volia vendre perquè es veu que anava fluixeta de calés. Havia acabat als EEUU després que la fotessin fora de Toledo. Vaig mirar els discos, hi havia un del grupPotatoque es titulava «Dedícate a otra cosa», un LP deSiniestro Total, un single de Golpes Bajos. S’ha penedit d’empenyorar un últim disc, era un tango del Gardel que es titulava «Volver». Encara no havia passat una hora quan va aparèixer l’Albert Ribera, es veu que la Malú tenia un concert al Planet Hollywood i aprofitava per fer turisme. Portava una peli d’aquelles verdes titulada «Taronja amarga», de l’actriu eròtica francesa Emmanuelle Valls. Fora, al cotxe, vaig veure que s’esperava el Girauta. Li vaig demanar a l’Albert que el fes entrar, que potser li podria vendre alguna guitarra. «No cal, ha deixat la música, ara no hi toca».