La tornada al cole

S’acosta la data de tornada als col·legis i universitats, és un tema del que s’ha parlat des de fa dies, i tot són incògnites, és a dir, més incertesa.

Els pares de nens petits vam finalizar el juny fastiguejats, perquè sobre nosaltres va recaure la feina de salvar el curs i no som mestres. Vam arrivar a juny fastiguejats i també amb por del que podia passar al setembre, doncs bé aquí ho tenim.

De veritat algú pensava que al setembre s’hauria acabat amb el virus al món, que estaríem tots vacunats, fora de perill i xim pum?

Les previsions econòmiques al maig-juny deien que si hi havia rebrots, la crisi sería profunda. Doncs bé, és irresponsable que l’educació torni a estar a la cua de les prioritats. Als fets em remeto.

Senyors experts tan difícil era plantejar el pitjor escenari abans de l’estiu? Potser no ho estem vivint amb els rebrots?

Jo em sento descontenta, com tants pares, del que va passar de març a juny. No entenc que les escoles es tanquessin, ens unflessin a deures i així salvessin la papereta. Però que després, sorprenentment, en aquestes mateixes instal·lacions es fessin els campus d’estiu, per exemple.

Enguany no hi ha molts anuncis de la tornada al col·le, sospitosament. Mentre seguim amb el rotllo que si presencial, semi… i en got amb dos terrossos de sucre si us plau.

Els pares som totalment conscients que el tema és complex, perquè no hi ha dues escoles iguals, hi ha nens amb necessitats especials, bretxa tecnològica a les escoles dels barris més deprimits, inicis o finals de cicle etc

Però, si han d’haver-hi unes directrius i protocols adequades a la situació, haurien d’haver-se explicat ja al juny, no els hi sembla?

No em serveix que no sabien què passaria al setembre, perquè tots nosaltres ja ho sospitàvem.

Si res ha quedat clar, és que no es pot parar més el món, que cal adaptar-se al que està succeint i prendre totes les precaucions que siguin possibles i raonables, que esperen a fer-ho?

Sóc partidària que els nens tornin al col·legi. No és només que ens facilita les coses als adults, que també, és que gran part del seu aprenentatge el fan relacionant-se amb els seus companys, i porten des de finals de març a casa, gairebé mig any.

Som conscients que això comporta risc, per això, al·lucino que no tinguem notícies de les mesures que s’hauran de prendre a les escoles i el que ens toca a les famílies. La imatge que tenim d’això és patética, és tot un despropòsit, molt serà que surti bé.

L’amenaça del coronavirus obliga a canvis per a reduir, tant com sigui possible, el risc de contreure la malaltia. Doncs bé, encara no tinc notícies de la meva escola sobre aquest tema, desconec si és així a totes les escoles, em sospito que si.