Us comunico que estic de vacances a un poble de Lleó que no té cobertura i, per tant, m’he vist obligat a fer els articles com els finiments del PP, en diferit. Ho dic perquè, tal com està el tema, poden passar moltes coses en poc temps i resulta que quan es publiqui aquest manament ja hagi arribat la fi del món. Em passaria com a un amic meu que havia anat a pescar a Finlàndia la setmana de l’11-S. Quan li vaig dir que uns terroristes havien estavellat avions contra les torres bessones de Nova York em va mirar pensant que m’havia fumat un porro i havia llepat un gripau. Ara entendreu les meves pors.
Coses que poden passar al llarg d’una setmana: en primer lloc, que torni el Puigdemont després de saber-se que el Suprem no és competent, des d’un punt de vista jurisdiccional, eh, que no vull problemes ambMarchy. Segon: que torni el Juan Carlos I animat per gran ensabonada que li ha fet el 70 de Cavalleria, es «desabdiqui»i torni a manar. Ja, ja ho sé, que encara no està investigat aquí. Només un detallet per si no hi heu pensat: té 82 anys. En el cas que s’hagi d’iniciar una investigació que comporti una instrucció judicial, després es faci un judici, s’esperi a la sentència i aquesta sigui recorreguda. Total, que el podríem criticar una vegada la sentència fos ferma. Si tenim en compte la velocitat de la justícia, i li sumem la mandra que hi afegirien -ja sabem per què- diria que el podrem criticar oficialment quan tingui 112 anys. Del tema evolució de la pandèmia al llarg d’aquesta setmana ja no parlo perquè pot passar de tot, fins i tot que em quedi confitat a un poble amb dotze habitants, un gos, dos llops i un Miguel Bosé.