Quina il·lusió m’ha fet! Mira que m’ho havien dit: ves amb cura quan entris al món del Twitter que et sortiran milers de crítics i poden arribar a insultar-te. Però, d’altra banda, si no tenshatersno ets ningú, i si el Pérez-Reverte no t’ha bloquejat, tampoc.Doncs des de fa uns dies experimento penjant aquest article al meu compte@moxes101(«si me queréi, seguirme» Lola Flores 1983), per saber si els lectors mostren disconformitat amb el que dic. És que a través del diari en paper és difícil rebre les vostres opinions. De tant en tant arriba alguna carta al Diari Més, però habitualment són de gent que encara escriu amb una Olivetti Lettera, i això ja sabeu què vol dir.
Però no ha estat per un manament que ha aparegut el bolet. Ha sigut quan he penjat una foto amb el Joan Pera i el David Olivares, el que fa de Tomàs Molina al Polònia. Una senyora de VOX ha irromput a casa meva, que en termes electrònics es diu timeline, per retreure’m que no dúiem mascareta. Com a inexpert en haters... perdó, primer explicaré què son. Seria un «odiador» professional o també es podria dir «l’abominable home del Twitter». Doncs, us deia que, com un passerell, he anat a justificar-me: «la foto és de fa mesos». I ella, com si fos la senyoreta Rottenmeier renyant la Heidi, ha contestat amb un «ah, bueno!». Jo em pensava que tornaria a disparar, però no. Aquí ha acabat la meva primera experiència amb una hater, que en ser de VOX és de la Champions. Llavors he parlat malament del Rajoy, i l’Alejandro Fernàndez m’ha començat a seguir. No hi ha manera de tenir gent que m’odiï! Jo crec que els de Reus són millors que els de Tarragona. Ara sí, ja veuràs...