«Tranquils! No semblen perillosos», cridava el Pau Ricomà davant la nau fumejant que havia caigut a l'estany de la plaça Imperial Tarraco. L'envoltaven els Mossos i els guàrdies civils que havien corregut des de la porta delGobierno Civil. No van trigar a arribar-hi el Quim Torra, el Miquel Buch i un empleat de la neteja, que fregava amb un drap la plaqueta de la porta de la nau, on es podia llegir: «Riudoms 3978». L'alcalde va cridar: «Veniu en to de pau? Bé, no em refereixo a mi mateix, sinó que no voleu guerra». La petita escotilla es va obrir i de dins d'una fumarada van sortir tres persones amb vestits espacials. «Cony! L'Arias Navarro!», va cridar el Quim Torra. «Hòstia! El Fraga», va dir el Buch. Al fons es va sentir una frase inconfusible: «Puedo prometer y prometo», i tothom va cridar «el Suárez!». Els tres astronautes van exclamar: «Independentistes!». El guàrdia civil va xiuxiuejar «Yo no». Els tres polítics catalans van cridar «Franquistes!», i un mosso va murmurar «Jo no».
Va venir un autobús de l'EMT i tots van anar a fer una paella a la Platja Llarga. Els visitants van explicar que la URV (Universitat de Riudoms i Vinyols) havia reconstruït els seus ADN, i eren dobles dels del passat. Tenien la fisonomia dels franquistes, però eren d’extrema esquerra amb un gran èxit a les urnes. Anaven caminant cap al bosc de la Marquesa quan, de sobte, van albirar un enorme llibre clavat a la sorra amb la llegenda: «Constitución de 1978». De genolls i amb les mans al cap van exclamar: «¡Maniáticos!¡Lo habéis destruido!». El Buch va aprofitar per vociferar mirant al cel «A Déu poso per testimoni que mai més tornaré a passar gana... a un ajuntament!».