«Baix Penedès: got mig ple o mig buit»

Sempre recordaré el dia que em van explicar la història de dos fabricants de sabates que envien a l’Àfrica més desconeguda i profunda els seus millors comercials. Quan arriben, un dels dos truca dient que torna a casa perquè pràcticament ningú porta sabates i l’altre truca emocionat dient d’enviar-li un estoc important perquè com gairebé ningú porta sabates hi ha molts clients potencials. En definitiva el famós got mig ple o mig buit.

Moltes vegades penso que la classe dirigent baix penedesenca hauríem fet com el comercial que se’n va tornar a casa en quant va veure que pocs portaven sabates. Tenim claríssim el llistat de les mancances del nostre territori i especialment el que considerem, moltes vegades amb raó, el greuge per una actitud poc curosa per part d’altres administracions amb el territori. Sempre estem amb el got mig buit i som els primers a no parlar de la nostra comarca com un lloc ple d’oportunitat.

Estem en mig de les dues àrees metropolitanes més importants del país: Barcelona i Tarragona.

Tenim un sistema de xarxes de comunicació viàries importants: sí, són cares especialment per servir-se’n amb el transport públic, però les tenim. A moltes comarques ja els agradaria estar en una situació geogràficament estratègica com la que tenim i poder gaudir d’una interconnectivitat molt important!

Tenim quilòmetres de platges meravelloses, un interior on podem gaudir de la naturalesa i uns pobles i viles fetes a mida humana per poder crear i fortificar una societat amb consciència de pertinença a una comunitat.

Evidentment tenim reptes als quals cal que responem: una comarca-dormitori amb el creixement més gran de població de tota Catalunya i amb la taxa d’atur malauradament més alta.

Unes escoles massificades i uns serveis bàsics que moltes vegades es queden endarrere respecte a les necessitats que tenim i que no donen a bast.

Però algunes dinàmiques que poden semblar negatives són una oportunitat: som metropolitans i penedesencs al mateix temps; formem part de la Vegueria del Penedès però també tenim llaços indestructibles amb Tarragona: som la tercera comarca per població de la seva província i El Vendrell també és la tercera ciutat més gran.

Constructors per força d’una identitat rica en la diversitat a causa del continu creixement de població i incorporació de nous ciutadans a la nostra comarca.

Hem d’exigir a la Generalitat i al Parlament que donin la volta a les polítiques que els últims anys ens han dispensat: des que Junts ha tornat a tenir la Presidència de la Generalitat les inversions cap a la nostra comarca no estan a l’altura que correspon al creixement més gran de població i la taxa d’atur més alta de Catalunya.

El Baix Penedès no necessita tapar forats: necessita programes d’inversions a llarg termini especialment perquè els nostres ciutadans tinguin els serveis de sanitat, educació, benestar social que els correspon. S’ha de treballar a deu anys vista tenint en compte l’augment previst de població. Necessitem planificar el futur i no gestionar urgències.

Però també des del territori hem de ser autoexigents. Basta de lamentacions i de donar la culpa als altres. També nosaltres hem de fer els deures.

Donaré un exemple. Des de la Comarca en aquests dies demanem a la Generalitat que faci el que pugui perquè Saint Gobain no tanqui la seva divisió de Glass a L’Arboç, però que ha fet el nostre Consell Comarcal (governat des de sempre per Junts i/o Psc, sigui tot dit) per portar al terme uns dels punts del Pla Estratègic 2017-2022 que va ser aprovat fa alguns anys i on es proposava la creació d’una «Oficina especialitzada en captació i acollida de noves inversions»?

Quines noves inversions s’han captat? Quin nou model econòmic s’ha proposat?

Fotos per reivindicar a les altres Administracions, moltes. Fotos per explicar les noves inversions que s’han captat, cap.

Deixem de queixar-nos i valorem les grans potencialitats que té el Baix Penedès.

I treballem perquè moltes empreses vegin la nostra comarca com una gran oportunitat.