PelliCAT

Convergència i Unió va tardar trenta-dos anys a aconseguir l’alcaldia de Reus. Carles Pellicer, amb el suport del PP d’Alícia Alegret, va trencar l’hegemonia socialista que havia encetat un altre Carles, Carles Martí, el 1979 amb el primer consistori de la recuperació de la democràcia i pel davant del convergent Francesc Cailà. Després de Martí van venir Anton Borrell, Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez. La solidesa i la implantació del PSC els va permetre tenir pocs caps de llista i enfortir lideratges. Per contra, l’entorn convergent ha vist una desfilada de noms fins a trobar la pedra filosofal en Pellicer. Després de Cailà van venir Jordi Escoda, Tomàs Gilabert, Tomàs Barberà i finalment Carles Pellicer. Convergència i Unió controlava electoralment el país però no Reus. No sabria dir si la principal dificultat estava a trobar les persones adequades a la ciutat o bé en el poc interès o poca traça de la cúpula nacional del partit a l’hora de fer i deixar fer a la seva militància local. Com sigui, finalment Carles Pellicer va ser cap de llista el 2003 i ho ha estat ininterrompudament fins ara. Quatre campanyes amb Convergència i Unió i l’última amb JuntsxCatalunya. Els dos primers mandats a l’oposició i els tres últims al govern i amb la vara d’alcalde. Ara el tauler de l’espectre polític iniciat fa quaranta-tres anys per Jordi Pujol amb la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (un any després s’hi aliava Unió Democràtica de Catalunya donant com a resultat CiU) ha saltat pels aires i amb tota probabilitat això tindrà els seus efectes sobre Reus. Ara era la ciutat més important governada per JuntsxCatalunya i és poc probable que Pellicer deixi de pertànyer al PDeCAT (cor dels antics convergents) i segueixi el projecte de l’expresident Puigdemont. Però el seu equip sí que està immers en aquesta mena de centrifugació d’ideología i militància. Dues peces clau de Pellicer al govern municipal, Montserrat Vilella i Teresa Pallarès han comprat passatge a Waterloo. La solidesa del govern format amb Esquerra Republicana de Catalunya i Ara Reus evitarà esquerdes a curt termini el que facilitarà la gestió en uns moments d’especial dificultat sanitària i econòmica per la majoria de la ciutadania. Però les coses poden ser molt diferents quan ens anem acostant a les eleccions municipals de 2023. I tinc la impressió que la precampanya començarà molt aviat. Potser hi haurà treva local durant el 2021 però el 2022 tothom premerà l’accelerador. Tot això amb el permís de què pugui passar amb les eleccions autonòmiques que el president Torra havia de convocar i que ara sembla que no toquen. Davant d’aquest panorama no us estranyi que Pellicer decideixi tornar-se a presentar per alcalde. Amb quin partit? Amb el que ha creat a força de política de proximitat amb les veïnes i els veïns. En privat en diuen PelliCAT.