He anat a llogar un cotxe al Sixt i he notat un accent estrany en l’empleada. M’agrada saber d’on provenen les persones que m’atenen. Mira, em fa gràcia! La noia m’ha acompanyat al pàrquing de la Rambla a mostrar-me on havia d’agafar el cotxe i m’ha dit que era d’Ucraïna. He exclamat: «Hòstia!» Ella ha contestat: «esperava que li agradés el vehicle, però no tant». Ha rigut. «No, no, si l’exclamació d’admiració ve pel seu país. Sou grans, heu escollit un humorista com a president. «Chapeau». La noia ha continuat parlant de coses polítiques del seu país, però jo ja m’he imaginat a la Moncloa amb una corbata vermella amb un nus doble Windsor i un pin groc. Woody Allen va començar escrivint columnes divertides i Mary Santpere va treballar en un circ, per què no m’haurien d’escollir a mi de president del Gobierno de Españñña? Partit? Ah, clar! Osti, ara no sé de quina coalició seria perquè estic com el Girauta, que ha passat per més partits que Gento i Zamora junts. Però si ja en tinc un! Us en recordeu? Es deia @RiemUnits i l’última vegada que vaig mirar el compte de Twitter tenia 9 militants, que eren alhora ministres del meu govern. Quin nom més apropiat per a un partit amb un president humorista! Clar que Marianico & Gazpacho sí que eren uns cracs (onomatopeia de quan t’obren el cap).
Només d’arribar a la Moncloa, el primer que faria seria contractar el Jair Domínguez de secretari i l’Elisenda Carod de cap de premsa. Faria cap de protocol al Toni Albà i de cap d’Interior algú com el Buch... Ah! Ja ho sé, l’Ignatius Farray. Però em faltaria l’encarregat de les finances de l’Estat... Qui podria ser? Home, és evident: el Juanca.